Cuenca

Hem tingut l’ocasió de fer un tomb per Cuenca i província, que té 17.000 quilòmetres quadrats aproximadament, i on hi viuen unes 220.000 persones, de les quals 56.000 es troben a la capital. Com qui diu, una zona poc poblada, però amb unes pinedes i uns paisatges espectaculars.

Doncs bé, Cuenca capital té AVE, i té una estació nova, preparada pel futur (ja que pel present, amb 5 trens a Madrid, 2 a Albacete i 4 a València, mig buits, en sobra un bon tros), inaugurada l’any 2010 pel ministre Pepiño Blanco amb tota pompa i solemnitat: 52 minuts per anar a Madrid, 58 minuts per anar a València i 37 minuts per anar a comprar un ganivet a Albacete. Una manera com una altra de llençar els quartos que ens sobraven.

Però això no és tot. Per anar de Cuenca a Madrid, abans s’agafava la carretera fins a Tarancón. Era una carretera sense gaire trànsit. Ara, ja no. S’agafa una autovia gratuïta d’uns vuitanta quilòmetres. Els paisatges boscosos són molt bonics. Durant el trajecte, ens varem creuar amb menys de deu cotxes. Una autopista amb pocs usuaris, però amb l’avantatge que es gastarà relativament poc.

Trobo molt bé que Cuenca tingui AVE i que tingui autopista. Com si tingués camp d'aviació. Però tot això té un inconvenient: costa molts quartos. I els quartos no es poden pintar.

Queda clar que Espanya és (o era) un país ric. Ara, en canvi, hem d’anar a captar. Alguns encara es pregunten per què.