Pacte fiscal (2) – Ingressos i despeses de la Generalitat

Si es vol un pacte fiscal, diuen, en primer lloc és perquè la Generalitat no té prous quartos per fer front a les despeses que té i, en segon lloc, perquè Catalunya paga més impostos que no els serveis que rep.

Avui donarem un cop d’ull a les despeses de la Generalitat, i com han anat augmentant. Potser han augmentat de manera exagerada. Si fos així, tindríem una altre raó par la qual volem un pacte fiscal: pagar unes despeses que probablement no són del tot necessàries.

Comencem per les despeses i els ingressos de la Generalitat. Les taules següents donen el resum de la liquidació des del 2003 fins el 2011, aquest darrer provisional. Veiem que les despeses no financeres han anat augmentant des del 2003 (16.620 milions) fins el 2009 (32.578 milions), gairebé s’han multiplicat per dos en 7 anys. Els ingressos no financers d’aquest període també han augmentat, passant de 16.620 milions el 2003 a 27.322 el 2009. L’augment del ingressos no financers ha sigut més petit que el de les despeses, de manera que s’ha hagut de compensar amb préstecs.

Els anys 2010 i 2011 són diferents, baixen els ingressos no financers fins a 22.714 milions i també les despeses no financeres, fins a 29.476 milions. De tota manera, s’ha de seguir demanant crèdits, ja que els ingressos han disminuït menys que les despeses, malgrat lesºretallades.

Aquesta primera ullada ens explica que la Generalitat va estirar més el braç que la màniga fins l’any 2009, i cada any més que l’anterior, mentre que els anys 2010 i 2011 va ser la màniga la que es va encongir. Clarament es veu que l’escenari no és el mateix que el dels anys anteriors.

El personal de la Generalitat ha augmentat de 133.000 a 166.000 des del 2003 a 2011. Però aquest no és tot el personal: no inclou el personal de les empreses públiques, dels consorcis ni de les fundacions. Aquest personal era de 38.590 persones l’any 2010. A la web del Departament de Governació i Relacions Institucionals només publiques aquestes xifres pels anys 2008, 2009 i 2010.

L’augment de personal ha sigut sobretot de personal docent, dels cossos de seguretat i de l’administració. En bona part es pot dir que és conseqüència de noves transferències.

L’augment més important de les despeses es troba en les transferències corrents: no són senzilles d’aclarir, amb tants ens, empreses, consorcis i fundacions que té la Generalitat. Sembla que s’ha volgut fer un embolic incontrolable, no només pel contribuent, sinó també pel controlador

En resum, podem dir que els gestors de la Generalitat han estirat, durant anys, més el braç que la màniga. Però el problema és que això no és tot. Segons la Sindicatura de Comptes, en el seu informe 4/2012, Compte General de la Generalitat de Catalunya de l’any 2009, els compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs son de 64.326 milions d’euros. Pura enginyeria financera. Pur despropòsit.

Si amb uns ingressos que eren els que eren han aconseguit endeutar la Generalitat amb despeses que no podien pagar, i han encolomat al contribuent un deute estimat en 41.212 milions i uns compromisos de despesa de 64.326 milions: un total de més de 100.000 milions d’euros, què no haurien fet amb uns ingressos superiors com els d’un pacte fiscal. Amb uns gestors com els que hem tingut, i que nosaltres mateixos hem escollit, possiblement estaríem encara més arruïnats.

La trista conclusió és que, encara que ens dolgui, val més que ens vigilin com gastem els quartos.