Els preus dels cereals

Degut a la sequera que hi ha als Estats Units i al retard del monsó a la Índia, la producció de cereals de la propera collita es preveu escassa. Els preus tornen a augmentar, tal com es veu al gràfic que dóna l’índex de preus de cereals que publica la FAO. Els preus dels cereals, que van arribar a un màxim al primer semestre de l’any 2008, amb un índex de 202 (índex de referència = 100, corresponent als preus del període 2002 a 2004). Dos anys després, a mitjans de 2010, havia baixat a 114. Va tornar a pujar fins a 176 a mitjans de l’any passat, va anar baixant fins a 148 el mes de juny d’aquest any, i el mes de juliol ha augmentat de sobte a 174.

La producció de blat, que ha sigut de 695 milions de tones a la darrera collita, es preveu que baixi a 663 milions a la propera. El consum ha sigut de 692 milions de tones.

La producció de blat de moro, que ha sigut de 877 milions de tones a la darrera collita, es preveu que baixi a 849 milions a la propera. El consum ha sigut de 870 milions de tones.

La producció d’arròs és la única que no es preveu que baixi. Ha sigut de 465 milions de tones a la darrera collita, es preveu que sigui de 463 milions a la propera. El consum ha sigut de 459 milions de tones.

Amb un consum gairebé igual a la producció a la darrera collita, qualsevol problema genera una especulació dels preus que pot resultar en una tragèdia. I això que la productivitat per hectàrea ha augmentat, aquests darrers 50 anys, d’una manera colossal, el que ha permès anar alimentant, més o menys bé, a una població en augment: el blat ha passat de 1 a 3 t/Ha, el blat de moro, de 2 a 5 t/Ha, i l’arròs, de 1,5 a 2,5 t/Ha.

Si tenim a sobre, com diuen molts experts, una crisi de producció de petroli, aquesta productivitat per hectàrea segurament disminuirà, ja que aquest augment espectacular de la producció per unitat de superfície cultivada és degut, en bona part, a la mecanització del camp. I qui diu mecanització diu benzina, i qui diu benzina diu petroli a un preu assequible.

Diuen que caldera vella, bony o forat. Si a la crisi econòmica i financera actual se li afegeix la crisi del petroli, la crisi alimentària i l’augment imparable de la població, això pot acabar malament, molt malament.

FAO cereals index
Estadístiques de producció agrícola