La primera roda de molí que volen que ens empassem és la que diu que a Espanya hi ha 445.658 polítics, ni més ni menys. El resultat el tenim aquí: molta gent s’ho ha cregut. Mirant la llista dels pretesos polítics que formen aquest exèrcit de 445.658 elements, hi trobem els alliberats sindicals (65.130), els polítics empleats a empreses públiques (131.250), els empleats a la patronal (31.210) i els càrrecs de confiança (40.000). Ni els alliberats sindicals són polítics, ni hi poden haver 131.250 polítics a les empreses públiques, ja que, segons l’EPA del primer trimestre de 2012, el total dels empleats d’empreses i institucions públiques són 142.000, ni els càrrecs de confiança són polítics (el càrrec de confiança de l’ajuntament de Malgrat és parent d’una política, però no és polític), i a la patronal hi ha uns 35.000 empleats a tota Espanya (a no ser que fins i tot els porters siguin polítics).
Els que han fet córrer aquesta bola saben molt bé el que volen: que el poble deixi de confiar en els polítics i, per conseqüència, en la política, per presentar com a solució als problemes el que tots suposem: un retorn a una dictadura.
La segona roda de molí és que la culpa de la crisi la tenen les autonomies. Per concretar, la culpa és de l'augment brutal del deute de les comunitats autònomes. Però, segons el Banc d’Espanya, la part més important del deute, la que correspon a l’administració central, ha passat de 285.731 milions d’euros al primer trimestre de 2008 a 592.572 milions quatre anys desprès, és a dir, ha augmentat un 107 %, mentre que el deute de les comunitats autònomes era de 62,760 milions al primer trimestre de 2008, y de 145.118 milions al primer trimestre de 2012, amb un augment del 131 %. I, si comptéssim el "deute tarifari" de 25.000 milions que, per raons comptables, no computa com deute públic, quan ho hauria de fer, la diferència percentual entre l'augment del deute de l'administració central i el de les comunitats autònomes encara seria més petita.
És a dir, que el deute de l’administració central ha augmentat més o menys al mateix ritme que el de les comunitats autònomes. Això prova que els que diuen que el sistema autonòmic és el principal culpable de la manca de confiança dels mercats cap al deute espanyol, o bé no han llegit les dades, o bé volen preparar el terreny per una centralització quan es produeixi el canvi ineluctable de la Constitució.
I també ens parlen del malbaratament de recursos per part de les Comunitats Autònomes, quan els malbarataments més importants són els de material militar inútil (25.000 milions d'euros que encara no s'han pagat) i l'AVE (60.000 milions, per ara, i que poden arribar als 100.000 milions si ningú hi posa remei), que no és rendible ni econòmica ni socialment. I aquestes dues despeses són responsabilitat directa de l'administració central.
I aquestes rodes de molí, d’on surten?. No ens hi enganyem, surten totes de la dreta extrema, que forma una part important del PP, i que està preparant l'opinió pública perquè el canvi de règim que tindrem aviat vagi segons la direcció que ells volen.
EPA administracions públiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada