dissabte, de maig 11, 2013

Espanya és oficialment insolvent: tregui els seus diners ara que encara pot


Parlàvem l’altre dia sobre les previsions del FMI sobre Espanya. Ahir 10 de maig, Jeremy Warner, un comentarista econòmic molt conegut al Regne Unit, publicava a The Telegraph un article sobre Espanya amb el mateix títol que el d’aquesta entrada. Aquesta n’és una ràpida traducció:

No me’n vaig adonar fins que algú va cridar l'atenció, però l'últim Monitor Fiscal del Fons Monetari Internacional, publicat el mes passat, ve a ser el més proper a una declaració d'insolvència d'Espanya que alguna vegada es pugui veure a una anàlisi oficial d'aquest tipus. Per descomptat, en realitat no diu això directament. El FMI ​​és massa diplomàtic per utilitzar aquest llenguatge. Però aquest és el sentit de les seves últimes previsions, que per fi tenen un aire de realisme, en lloc de les dosis habituals d'il·lusió.

Prenem el dèficit pressupostari projectat. S'espera que disminueixi bastant abruptament aquest any fins al 6,6 per cent del PIB, però això és principalment perquè el cost del rescat de la banca es va afectar al pressupost de l'any passat. Sobre una base d'igual a igual, en realitat la reducció del dèficit subjacent ha estat molt poca. I res en l'actual conjunt de polítiques fa creure que es vagi a reduir pròximament, i és per això que el FMI preveu que el dèficit es mantindrà molt alt fins al final de l'horitzó de previsió, l’any 2018.

El proper any, es preveu un dèficit del 6,9 per cent, l'any següent del 6,6 per cent, i així successivament, avançant molt poc a partir de llavors. Recordeu, totes aquestes projeccions es realitzen sobre la base de tot el que sabem sobre la política fins ara mateix, pel que prenen en compte l'últim paquet de mesures d'austeritat anunciades pel Govern espanyol.

La situació és encara pitjor sobre una base ajustada cíclicament. El que a vegades s’anomena el "dèficit estructural", o la part d'endeutament dels governs que no desapareix encara que l'economia torni al creixement (si és que alguna vegada ho fa), en realitat es deteriora d'un 4,2 per cent esperat del PIB aquest any al 5,7 per cent en 2018. El 2018, Espanya té, de lluny, el pitjor dèficit estructural de qualsevol economia avançada.

Llavors, què passa quan vostè porta a l'endeutament aquest tipus de dàficit, any rere any? L'endeutament augmenta, per descomptat, i això és el que li passarà a Espanya, on es preveu el deute públic brut passarà del 84,1 per cent del PIB l'any passat al 110,6 per cent el 2018. Cap altra economia avançada té un panorama amb un empitjorament tan espectacular. I la tragèdia de tot això és que Espanya està fent progressos importants pel que fa al tractament del "saldo primari", que és el dèficit abans de costos de servei del deute.

El què es preveu que passarà és essencialment el que passa a totes les fallides. En una primera fase vostè ha de demanar prestat més, només per pagar els interessos del seu deute existent. El pacte fiscal requereix dels països de l'eurozona que redueixin el dèficit al 3 per cent a finals d'aquest any, encara que a Espanya entre altres se li va concedir recentment una moratòria. Però amb aquests números, no hi ha cap possibilitat d'aconseguir aquest objectiu, sense més mesures d'austeritat, que tot i que s'intentin molt probablement siguin contraproduents. En qualsevol cas, sembla dubtós que una economia on la desocupació ja és superior a 25 per cent pugui fer alguna cosa més pel que respecta l'austeritat.

En el passat, el FMI ha estat culpable de ser massa optimista sobre Espanya, tant sobre la perspectiva pel creixement com sobre les finances públiques, així que és possible que ara estigui cometent l'error invers d’un pessimisme excessiu. Però d'alguna manera ho dubto. Espanya està anant cap a una situació deflacionista.

Tot això porta a la conclusió que una gran reestructuració del deute espanyol és inevitable. Els rendiments dels bons sobirans espanyols han caigut fortament des de l'anunci de "transaccions monetàries directes" del programa del Banc Central Europeu. El BCE s'ha compromès a imprimir diners sense límit per contrarestar els especuladors. Però al final, cap quantitat de liquiditat pot encobrir un problema subjacent de solvència.

Europa va dir que Grècia va ser la primera i última d'aquestes reestructuracions, però després hi va haver Xipre. Espanya ha hagut de fer una nova recapitalització dels seus bancs a l'espera de l'arribada del sindicat bancari europeu, amb el qual espera que aquest faci la feina al seu lloc. Però si el precedent de Xipre val per a alguna cosa, s'exigirà un alt preu. Els creditors bancaris seran àmpliament confiscats, i la confiscació dels dipòsits sembla molt possible.

No aconsello que treguin els seus diners a la lleugera. En efecte, com a consell general és grollerament irresponsable, ja que es corre el risc d'induir el pànic. No obstant això, mirant les previsions del FMI, que és l'única cosa racional que es pot fer.