El veritable problema d’Egipte

Cada dia del Senyor ens estan explicant la tragèdia egípcia, amb centenars de morts per la repressió militar, després del cop d’estat que va derrocar al president electe, que, pel que es veu, governava d’una manera molt poc democràtica. Ens expliquen la causa del que passa com una lluita entre els musulmans diem-ne radicals (els germans musulmans) i els que volen un Egipte més liberal, pel que fa a les idees.

Però el problema no és aquest. L’any 1979, Egipte tenia 33,3 milions d’habitants, igual que Espanya, que en tenia 33,9. Avui, Egipte compta amb 83 milions d’habitants, dels que més de la meitat tenen menys de 25 anys.

Egipte té aproximadament 1 milió de quilòmetres quadrats, el doble que Espanya, però al 98 % de la població es concentra a les ribes i al delta del Nil, que només representen un 3,5 % de la superfície del país. La densitat de població en aquestes zones és enorme (més de 2.000 habitants/km²), una de les més grans del món. El creixement de la població és, doncs, el problema més important del país.

Aquest excés de població ha generat un dèficit comercial crònic que era compensat per les exportacions de petroli, pel turisme i pels ingressos del canal de Suez. Però des de fa cinc o sis anys, el país ha passat d’exportador de petroli a importador.

Malgrat una producció de 8 a 9 milions de tones anuals, Egipte ha d’importar cada any uns 10 milions de tones de blat per poder alimentar la seva població. I el preu dels cereals, un cop treta la inflació, ha augmentat un 60 % respecte del preu dels anys 1990 al 2006.

Producció i consum de blat a Egipte: l’augment del consum creix cada vegada més

És a dir, el problema d’Egipte no és l’exèrcit, ni la democràcia, ni els germans musulmans. El problema d’Egipte és l’augment de població, que no té traces de que s’aturi, i la impossibilitat del país d’alimentar tanta gent. En resum, és un problema de fam, que cap govern, ni dictatorial ni democràtic, podrà resoldre.