Llegim avui al País un article titolat "Causes últimes d'accident ferroviari", del que copio alguns paràgrafs:
Espanya per raons exclusivament polítiques, i sense el menor estudi de rendibilitat digna de tal nom, s'ha embarcat en un megalòman i ruïnós projecte de transport ferroviari sense parangó ni tan sols aproximat a la resta del món.
Portem invertits només en infraestructures de l'AVE uns 50.000 milions d'euros, sense que això hagi servit perquè el ferrocarril millori la seva baixíssima quota de mercat en el conjunt del transport. Als estudis de prestigiosos catedràtics de transport es posa de manifest no només la seva absoluta improcedència econòmica sinó també social: l'AVE aguditza la desertització del camp i les zones menys poblades i contribueix a concentrar la població en les ja saturades.
Però ni això ni que els països més desenvolupats del món, amb una riquesa i una densitat de població molt superiors a les nostres, hagin considerat que no podien permetre's res de semblant, impedeix que els espanyols estiguem orgullosos dels nostres AVES i que aquests tinguin una altíssima rendibilitat política. I encara que les despeses s'han anat progressivament disparant en euros de valor constant (el cost per quilòmetre de l'au Madrid Barcelona va ser més del doble que el de Madrid Sevilla i el del Madrid Galícia, quatre vegades superior!) tothom està encantat amb els AVES i reclama que construeixin un al seu poble.
En aquest concepte de construcció desenfrenada d'AVES i de despeses progressivament disparades, no sembla desgavellada la suposició que ens hàgim embarcat en més del que podíem digerir i que tot això pot haver portat a tractar d'estalviar en el que en la pràctica (no en les inauguracions) era fonamental: la seguretat.
De manera que, si seguim el raonament de l'artcle del Pais, el conductor del tren no és, ni molt menys, l'únic responsable de la tragèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada