Una de les maneres de definir la desigualtat
dels ingressos de les persones d’un país és la de comparar els ingressos del 20
% de la població que guanya més amb els ingressos del 20 % de la població que
guanya menys.
A Espanya, des de l’any 2001 fins al 2008, el
20 % de la població que guanyava més guanyava de 5,1 a 5,5 vegades més que el
20 % de la població que guanyava menys. Amb la crisi, els més rics guanyen
encara més que els més pobres, ja que la proporció ha passat a ser de 6,8/6,9. Això
està relacionat, és clar, amb l’augment de l’atur, però també amb les rebaixes
dels sous que només s’han rebaixat als que guanyaven menys. El que ens demostra
que les polítiques, tant de socialistes com de populars, han carregat el cost de
la crisi sobre els que guanyen menys. I, segons els pressupostos de l’any 2014,
les retallades dels ingressos dels que guanyen menys seguiran.
Si ens comparem amb Europa, podem veure que a
l’any 2011 (el darrer que s’ha publicat l’estadística) Espanya és el país de la
Unió Europea amb més desigualtat social, molt pel damunt de Portugal i de
Grècia.
Com pot ser que la gent estigui com
paralitzada, passiva, davant el que està passant a aquest país? Hi ha una
explicació, que no sé si és correcta: les revolucions comencen quan les
perspectives milloren, després d’un període de pobresa. És possible que aquesta
sigui l’explicació de la passivitat del poble espanyol davant la seva ruïna.
1 comentari:
Es que en el nostre país hi ha molts càrrecs (inútils) "a dit" per agrair favors o vots.
Publica un comentari a l'entrada