Ciància ficció?

Malgrat, 21 de novembre de 2016.

El canvi climàtic ha arribat més de pressa que el que es pensava ara fa deu anys. El nivell del mar, que es preveia al 2006 que augmentés d’un metre cap al 2050, ja ha augmentat de tres metres. La temperatura mitjana de la terra ha augmentat de dos graus respecte de fa deu anys.

La causa d’aquesta acceleració brutal del canvi climàtic ha estat l’alliberació de grans quantitats d’hidrat de metà que estaven gelats a més de 600 metres de profunditat, sota del mar, i que, al augmentar les temperatures, s’han descongelat, passant a l'atmòsfera i accelerant l'efecte hivernacle.

Al Maresme, ja fa cinc anys que les platges han desaparegut, i que s’ha hagut de posar un dic, al principi de pedres enormes, per tal de protegir la via del tren. Els més vells recordaven que als anys 50 del segle passat havia passat quelcom d’igual, i pensaven que, com llavors, el fenomen seria passatger.

Però el mar va continuar pujant, i aviat les pedres no varen ser suficients, i es va haver de construir un mur de ciment armat. Malgrat, i les altres poblacions del Maresme, varen quedar sota del nivell del mar.

El turisme va desaparèixer, al no haver-hi platges, i els hotels es varen anar degradant. Molts, amb els vidres trencats, varen ser ocupats per gent estranya que, amb uns gossos enormes, fan que la zona hotelera s’hagi convertit en una zona perillosa.

Els que encara gosen passejar pel abans Passeig Marítim tenen unes vistes més aviat tètriques: d’un costat, els hotels mig derruïts, de l’altra, una paret, la del dic, mig esquerdada i plena de graffitis. Per les esquerdes del dic es va filtrant l’aigua del mar. Darrera, unes bombes intenten bombejar l’aigua altra cop al mar per evitar que la zona s’inundi. El mur està esquerdat ja que s’havia hagut de fer de pressa i corrent, i s’havia utilitzat sorra del fons del mar sense netejar-la amb aigua potable per treure-li la sal, el que fa que, amb el temps, el formigó s’hagi anat descomponent.

El Pla de Grau ja fa quatre anys que és erm. Al pujar el nivell del mar, els aqüífers s’han anat emplenant de sal, i la terra s’ha tornat improductiva.

Sense turisme i sense agricultura, el nombre d’apuntats a l’atur ha augmentat considerablement, el que ha afectat molt al comerç, que també està en crisi.

Al augmentar la temperatura de l’aigua del mar Mediterrani, ja fa uns anys que els fenòmens meteorològics han canviat, produint-se regularment petits ciclons com els del Carib, encara que a una escala molt més reduïda. Els temporals s’han anat fent més i més violents.

Avui, 21 de novembre, el temporal ha estat més violent que el que ha estat normal aquests darrers anys, i les onades han trencat el dic a tres llocs diferents. L’aigua ha envaït el poble de Malgrat, que ha quedat negat sota tres metres de mar. L’església té més d’un metre d’aigua. El mar arriba fins al principi del turó del Castell. La població està sent evacuada.

La situació sembla irreversible. A la Generalitat estan submergits pels problemes, i es decideix que el dic no es podrà reconstruir. Malgrat, i amb ella les altres poblacions del Maresme, han deixat d’existir.


Malgrat, 21 de novembre del 2026.

Fa deu anys que la part baixa de Malgrat va ser evacuada. El mar s’ha apoderat del poble, i els temporals s’han cuidat d’anar destruint les cases que, al principi, es veien sobre el nivell de les aigües. Només queda visible el sostre de l’església i el campanar, únics testimonis del poble que hi havia hagut.

El nivell del mar ha continuat pujat, i avui ja és a cinc metres del que era fa vint anys. Els temporals són cada any més importants. Les onades trenquen contra els penya-segats del turó del Castell.

Avui hi ha un altre temporal violent. Molta gent ha anat al turó del Castell per veure l’espectacle. Les onades són impressionants, així com el vent que bufa cada vegada més fort. Sobre el soroll del vent, una mena d’explosió sorda. Als badocs del Castell se’ls gela l’esperit: aquesta explosió sorda correspon al col·lapse del campanar de l’església. Al cap d’un moment, res no faria creure que sota del mar hi havia hagut, fa només deu anys, un poble.