dissabte, de novembre 04, 2006

Defensa del centre (polític)

Estem llegint el Som-hi. En Janí em diu:

- Tu deus ser de centre, oi?
- Per què ho dius, Janí?
- Perquè desprès de dinar se t’il•lumina la cara, et quedes relaxat i somrius lleument. I al Som-hi explica que això fan els que són de centre.

En efecte, aquests darrers temps a la revista de Malgrat hi ha dos comentaris sobre el centre polític, i en els dos es diu que el tal centre no existeix, i que només diuen que són de centre els que intenten amagar les seves opinions polítiques.

Lamento no estar d’acord. Quan un era més jove, els conceptes de dreta i d’esquerra ens semblaven clars: el comunisme (i, sobretot, el maoisme) eren clarament l’esquerra, el socialisme era una esquerra que avui en diríem descafeïnada, però que llavors es deia “amb gasosa”, la democràcia cristiana era clarament de dretes, i el règim del general Franco era la dreta més dreta de totes les dretes.

Tot això es basava en dos conceptes: l’esquerra era la col•lectivització dels mitjans de producció i la preocupació social, mentre que la dreta era liberal, defensora de propietat privada i se’n fotia dels pobres. Tot era clar i senzill. L’esquerra era el progrés i la dreta era la pura regressió.

Es clar que el comunisme era una dictadura més dictadora i més dura que la del general, que era a l’origen dels problemes ecològics més greus de l’època moderna, i que es devia preocupar molt de la gent pobra, però tant a Rússia com a Xina el nombre de morts de fam no ha estat superat enlloc.

Es clar que la propietat col•lectiva dels mitjans de producció ha estat un dels fracassos econòmics més estrepitosos de la història.

Es clar que fou durant el règim del poc famós general quan a Espanya es va implantar la Seguretat Social, i que durant aquest temps es va crear l’INI, organisme que agrupava els mitjans de producció estatals.

Es clar que tant els socialistes (tant descafeïnats, pobrets) com els demòcrata cristians han anat abandonant les seves idees originàries, i que avui es fa difícil, llegint els seus programes, endevinar de qui cantó venen.

Es clar que la majoria dels grans problemes actuals no troben la seva solució ni a dretes ni a esquerres, sinó que són complexes i demanen una multitud de solucions complementàries: el canvi climàtic, l’energia, l’emigració, l’envelliment de la població als països rics, i tant d’altres.

Es clar que encara hi ha gent que es creu que la divisió dreta – esquerra és actualment encara d’actualitat.

Es clar que hi ha encara uns quants personatges que continuen de pensar que la esquerra és progressista, sense que acabin d’explicar què és el que entenen per progrés. Probablement entenen per progrés allò de misèria per tots.

El que jo penso és que les esquerres són cada cop menys a l’esquerra, i que les dretes són cada cop menys a la dreta. Geomètricament, quan els dos costats d’un angle es mouen per acostar-se a la bisectriu, és diu que es mouen cap al centre. Per aquesta raó, i perquè els problemes importants no tenen solucions ni de dretes ni d’esquerres, és perquè jo penso que avui, raonablement, la única actitud coherent és la de ser de centre, i no voler ser dogmàtic (és a dir, de dretes o d’esquerres) quan s’encara un problema important.

1 comentari:

albertserranogarcia ha dit...

hola, és cert tot el que dius encara que difereixo en alguns punts que tampoc val pena esmentar. el problema és que els únics que no s'han assabentat que ja no hi ha dretes i esquerres són els propis polítics. per raons de feina m'he hagut llegir i empassar tots els programes electorals i pràcticament no hi ha diferències, com a mínim en els continguts, la forma ja és una altra qüestió. la societat sempre va un pas endavant i ja no fa distincions i això és el que s'ha vist reflectit en aquestes eleccions.