Llençar diners al mar

El Diari de Girona del passat 24 de novembre ens informa que els 180.000 metres cúbics de sorra que es varen abocar al final de la platja de S’Abanell fins al delta de la Tordera, abocament que es va acabar l’onze de novembre, estan desapareixent amb la mateixa rapidesa a la que es varen abocar.

L’abocament, que va durar cinc dies, treballant les vint-i-quatre hores, va ser fet per una draga que provenia de Romania. L’efecte va ser espectacular: on no hi havia platja dos dies abans, s’havia convertit en una platja artificial de grans dimensions. Així, l´ACA veia acomplert el seu desig de protegir el transformador de la dessalinitzadora i els cinc pous que hi ha a la platja. Amb el temporal de la setmana passada, la part visible de l’actuació ha quedat minvada en gran part. L’onatge ha actuat com una llengua que erosiona de nord a sud i s’ha menjat part de la sorra que s’hi va abocar. La part més afectada per aquest efecte natural és justament on es troba el transformador. I és que l’equipament de la dessalinitzadora es troba ubicat en la zona sud més pròxima al delta de la Tordera. Paral•lelament, el passeig de S´Abanell va patir també les conseqüències de la virulència de la mar. Més de 20 metres es van descalçar en una nit.

No es coneix el cost de l’operació, però si que es sap que estava pressupostada en un milió i mig d’euros. Encara que el cost d’aquesta actuació puntual hagi estat molt més econòmica, el resultat és que s’han llençat diners al mar.

Això demostra la dificultat de preveure què passarà amb abocaments com aquest, així com que la ciència del manteniment de la línia costera encara no està suficientment desenvolupada, ni a Catalunya ni enlloc. De manera que no criticarem el que, per ara, sembla ser un fracàs. S’havia de fer alguna cosa, s’ha fet el que als tècnics els semblava millor, i no ha donat el resultat esperat.


Reconec que no tinc cap idea de per què la costa retrocedeix al delta de la Tordera. La causa és la sorra que es va treure per recuperar les platges de Malgrat i de Lloret, com diuen alguns? Potser, però res no és menys segur. En canvi, al blog La Natura a la Baixa Tordera hi he trobat una discussió molt interessant sobre el tema, entre en Marc Monguilod i en Xavi (autor del blog).

Dedueixo d’aquesta interessant discussió les següents conclusions:

- un del problemes és que, com a resultat de la excessiva canalització del riu, quan hi ha una torderada (com la del 2004) els sediments que baixen pel riu surten disparats mar endins i es perden. La solució seria obrir la desembocadura perquè els sediments arribin al mar amb menys velocitat i així afavorir la sedimentació davant mateix de la desembocadura, desprès l’onatge distribuirà la sorra uniformement (com sempre havia fet).

- les dragues de sorra per portar-se-les a les platges de més al sud va ser una BURRADA i que ara paguem les conseqüències. La dessaladora... més del mateix.

- històricament sempre hi ha hagut zones humides on ara són els càmpings, gorgs, vernedes inundables, aiguamolls,... , i si ara són només a la desembocadura (dintre del riu) és perquè no els hem deixat altre lloc. Si aquestes zones continuessin sent inundables, de manera natural, les zones humides amb canyissars i herbassars es formarien (com anys enrere) al sud de la desembocadura, principalment per culpa dels corrents marins i la direcció dominant dels vents a la zona. Es a dir, s’hauria de tornar parcialment a la situació anterior a les modificacions per part dels càmping de ribes i zones inundables properes, reubicar càmpings, adquirir terrenys,... Per això fa falta voluntat política i privada, i demana una implicació important de les autoritats locals, que avui no es veu enlloc.


En resum, un problema important i difícil, tant des del punt de vista tècnic com econòmic i polític. Algú, a la Casa Gran de Malgrat, s’hi interessa?