Sobre aiatol•làs i somiatruites

El senyor Juan López de Uralde, nascut a San Sebastià i veí de Madrid, té 44 anys i és el director executiu de Greenpeace Espanya. El vaig veure una vegada a la tele, en un programa on ell era un dels quatre que hi intervenien, i em va fer una impressió pèssima: no va deixar enraonar a un catedràtic de geologia que tenia dubtes sobre tot el que es diu sobre el canvi climàtic. En aquest programa, el senyor López es va comportar com un veritable aiatol•là de la religió d’aquest principi de segle.

Ahir, a la contra de la Vanguardia, es va publicar una entrevista a aquest senyor. La vaig llegir amb interès, mentre seia en un banc de fusta, a l’ombra, al passeig marítim, amb en Janí assegut al costat meu. No m’agrada tenir un concepte dolent de ningú només havent-lo sentit, vist o llegit una sola vegada. Vaig pensar que, en una entrevista d’un diari, el senyor López seria més positiu.

Si Greenpeace manés a Espanya, que seria el primer que faria?

Una llei d’energies renovables. Espanya podria produir fins a 56 vegades la quantitat d’energia elèctrica que consumeix avui dia! Ho tenim estudiat.

Quines energies són renovables?

Biomassa, energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia geotèrmica, energia de les ones i de les marees, energia eòlica i eòlica marina.

Recoi amb el senyor López. I ja ha preguntat als espanyols si estarien disposats a pagar un 50 % més per la seva factura d’electricitat. I els industrials, què hi diuen? Continuarien sent competitius?

Algú ha dit mai al senyor López que, avui per avui, l’energia solar fotovoltaica produeix molt CO2 i té un fort consum d’energia per fer les cel•les solars? Un dia publicaré el balanç actual de la producció d’energia solar fotovoltaica. Sorprendrà a més d’un.

I que podem dir de l’energia de les ones i de les marees? De les ones, no hi ha cap instal.lació a escala industrial. En quant a l’energia de les marees, la darrera vegada que vaig visitar la central de la Rande, a França, estava parada perquè les pales de les turbines estaven rovellades. I és que les turbines han de funcionar en els dos sentits, el que fa que les pales siguin complicades. Encara que estiguin fetes amb acer inoxidable, l’aigua de mar arriba a oxidar-les de manera relativament fàcil.

I això de l’energia eòlica marina, què és?

Ho estem fent molt malament?

El pitjor és la crema de boscos tropicals a l’Amazònia, Indonèsia, Africa,... Es un 5 % de la superfície planetària on s’hi troba el 40 % de la biodiversitat terrestre.

I per què els cremem?

Per cultivar soia o oli de palma per biocombustibles. En el nom del problema, agreugem el problema!

No ens diu si està a favor dels biocombustibles o no. Probablement perquè no en sap gaire cosa. Ah, i no només es tracta de cultivar soia o oli de palma, sinó també i principalment, canya de sucre.

Fem nuclears. No emeten CO2!

Però l’urani és finit, i són insegures, i deixen residus radioactius, i són cares, de construcció lenta... No, millor construïm parcs solars i parcs eòlics.

I què farem les nits sense vent, senyor López. Ens il•luminarem amb espelmes?

En resum, en aquesta entrevista el senyor López de Uralde no es mostra tan aiatol•là com a la tele: com que era ell sol a ser entrevistat, no va poder fer callar ningú. Però he quedat amb la impressió de que és un somiatruites de molta qualitat. Probablement per això és director executiu de Greenpeace Espanya.