Diuen la borsa està en crisi: cau la borsa i, pel que diuen, cau d’una manera impressionant, mai vista. Això genera desconfiança, ningú no es fia de ningú, no hi ha crèdit ni pels més solvents.
I jo, ignorant com soc de tota aquesta martingala, penso que no n’hi ha per tant. He mirat l’evolució del Ibex 35, que és el que dona una idea del que passa a la borsa de Madrid, i he vist que quan aquest índex va començar, l’any 1991, estava en uns 2.400 punts. Després d’haver passat per 16.000 punts no fa pas massa temps, ara ha caigut, diuen, per sota dels 9.000.
Però, si apliquem l’evolució del índex del cost de la vida als 2.400 punts del mes d’octubre de l’any 1991, podem calcular que, si la borsa no hagués perdut ni guanyat res, ara la trobaríem al voltant dels 4.350 punts.
Es a dir, que un inversionista que hagués comprat accions el mes d’octubre de l’any 1991, es trobaria amb un guany important. Si a això se li vol donar el nom de crisi borsària, ho trobo molt bé, però molta gent firmaria amb aquesta evolució de la borsa. Això sí, evolució a llarg terme: una persona que hagués comprat 2.400 euros el mes d’octubre de l’any 1991, en tindria ara gairebé 9.000, mentre que si els hagués posat al banc, que dona un interès mitjà proper de l’IPC, només en tindria 4.350.
La crisi de la borsa la tenen els que no han fet mai l’exercici de comparar l’evolució de la borsa amb l’IPC, i que s’han cregut, pobres babaus, que tot és xauxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada