El senyor Aznar i el canvi climàtic

Després de la presentació que l’expresident del govern central i actual president de la FAES (Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales) ha fet del llibre del president txec Vaclav Klaus, El Planeta Blau (que no Verd), on es qüestiona la realitat del canvi climàtic, s’ha acusat en molts mitjans de comunicació al senyor Aznar de negar el canvi climàtic. No estic d’acord amb aquesta afirmació.

Veiem el que ha dit l’expresident en la presentació del libre:

Una bona part dels apocalíptics climàtics no tenen gaire cosa a veure amb la ciència. Lo seu es una altre cosa que s’assembla més aviat a una religió que condemna a la foguera en la plaça pública a aquells que s’atreveixin a oposar-se a les seves tesis – Aquí, el senyor Aznar té raó. Molts d’aquests no tenen a veure res amb la ciència, ja que treuen conseqüències no provades i ens diuen que la seva probabilitat de que es realitzin és del 90 %, quan l’aplicació correcta de la ciència disminueix aquesta probabilitat al 50 % més o menys. I, si els hi dius això, s'emprenyen i t'arriben a insultar.

Defenso el dubte raonable davant del políticament correcte – Una bona filosofia i una observació intel•ligent.

Els portabanderes de l’apocalipsi climàtic exigeixen dedicar centenars de milions d’euros a causes tan científicament qüestionables en la seva viabilitat, com el ser capaços de mantenir la temperatura del planeta Terra dins d’un centenar d’anys i resoldre un problema que potser, o potser no, tindran els nostres rebesnéts – En efecte, ningú sap avui dia de quan augmentarà la temperatura del planeta a finals de segle si les emissions de CO2 continuen a augmentar la quantitat de CO2 de l’atmosfera. Els models que prediuen un augment de 4 ºC o més no són suficientment fiables. La prioritat avui és doble: intentar comprendre millor els fenòmens que conformen el clima per intentar fer les previsions més fiables, i trobar processos industrials no massa cars que disminueixin les emissions.

Defensa la necessitat d’investigar sobre noves fonts energètiques i treballar per reforçar el mix energètic de països tan dependents com Espanya, amb una energia neta i segura, com l’energia nuclear – La defensa de l’energia nuclear és tabú pels ecologistes, però té l’avantatge de no emetre CO2 i de ser relativament econòmica. Donem-li, almenys, el benefici d’admetre-la a debat. Però, em pregunto: quan el senyor Aznar va governar durant vuit anys, va fer alguna cosa en aquest sentit? Em sembla que no.

Els defensors de l’apocalipsi climàtic constitueixen una amenaça per la llibertat – Home, potser aquí el senyor Aznar és un xic exagerat.


En resum, que el senyor Aznar, em sembla a mi, i pel que he escoltat del seu discurs de presentació de llibre del president txec, no nega el canvi climàtic, sinó que pensa que les previsions del IPCC, tan alarmistes, s’han de prendre amb una certa prudència, esperant que els científics augmentin els seus coneixements sobre els factors que influeixen en el clima.

I un servidor pensa, en aquest aspecte, el mateix.