El valor del diner

La facilitat amb la que es creen els diners és tan grossa que, com va dir Galbraith, “la ment la rebutja”. El sometiment de totts i de cadascú al sistema monetari que només una poca gent controla (i no són els governs) és inconcebible. I la fragilitat del sistema així muntat dóna rodaments de cap només de pensar-hi. Però per això s’ha de tenir una idea de què és el diner i de qui el crea.

El vídeo “El diner és Deute” és llarg, no és pas senzill de seguir, però és revelador. I és pedagògic. El que diu no és tota la veritat (el concepte de diner és més complicat encara), però sí és una part fonamental de la veritat. Quan els banquers, amb les seves corbates de colors (cadascuna del color del seu banc) ens diguin que el nostre diner està en un lloc segur, que ens refiem de la seva solvència (mentre ells desconfien els uns dela altres), un cop ens haurem empassat el que diu el vídeo, els escoltarem com qui sent ploure. I, probablement, ens deprimirem veient que el poc que tenim no val res (cosa que, d’altra banda, ja fa temps que va dir l’evangeli)

Ah, i entendrem perquè els diners que els estats presten als bancs no són els nostres. Senzillament, no existeixen. Com els nostres, que ens pensem que tenim ben segura als bancs i a les Caixes.

Després de veure aquest vídeo ens podrem posar-nos a pensar com és possible que el ser humà hagi abandonat el seu destí d’aquesta manera a mans dels banquers, ja que són els que creen la gran majoria del diner. I podrem reflexionar si seria possible que prenguéssim en mà el nostre destí. Si algú troba com, podrà aspirar al Nobel d’economia.