Malgrat 1909 – la carretera de Blanes

Avui fa cent anys, el dilluns 29 de març del 1909, la Comissió Provincial anomenava un diputat per fer la recepció provisional de les obres de la carretera de Blanes. L’endemà, La Vanguardia en publicava la noticia.

Si ara ens estranyem que a l’Ajuntament hi ha un ambient enrarit, què dir del que hi passava fa cent anys? Dues faccions es barallaven sobre per on havia d’anar la carretera de Blanes. Copio el que en diu el llibre Malgrat, crònica d’un segle:

“A causa dels continus problemes de comunicació amb Blanes, l’any 1905 se sol•licita o la Diputació Provincial la realització d’un camí que portés fins a la Tordera, enllaçant amb la carretera de França. Amb aquesta finalitat, l’agost de 1906 un enginyer visità la vila per tal de fer treballs de camp per portar a terme el projecte del camí. Quan fou aprovat i adjudicat, l’abril de 1907, Malgrat havia de contribuir en la construcció de la nova carretera amb una cinquena part del pressupost (4 371, 48 pts.) cosa que fou recorreguda, ja que la distribució afavoria Palafolls envers Malgrat, en assignar terrenys del terme de Palafolls al municipi de Malgrat.

Allò que semblava una millora per al poble desembocà en un profund enfrontament entre dues seccions de l’Ajuntament, una encapçalada per alcalde Feix Cardona i Paradeda, i l’altra encapçalada pel primer tinent d’alcalde Martí Casas i Rabiol. L’agost de 1907 es presentà una instància, amb la signatura de cent setanta veïns, en la qual es sol•licità un nou traçat consistent en una prolongació del carrer Girona.

En principi, nomes un regidor s’oposà a aquest nou recorregut al•legant que la proposta es feia fora de termini i quan les obres ja s’havien adjudicat. Per tal de negociar el canvi amb les autoritats de la Diputació i Govern Civil es creà una comissió de tres regidors encapçalada pel senyor Casas.

Els problemes sorgiren quan en aprovar se el nou recorregut s'imposà com a condició que l’Ajuntament seria l’encarregat de negociar amb el contractista d’obres i els propietaris afectats pel nou traçat a més d’haver de sufragar les noves despeses. El sector encapçalat per l’alcalde amb quatre vots s’oposà a aquestes despeses afegides que suposaven un greu trasbals per a les arques municipals. Però el sector del Sr Casas, amb set vots, adoptà una sèrie de mesures encaminades a aconseguir la modificació del traçat, la més important demanar que obra fos declarada d’utilitat pública per poder expropiar els propietaris que no volien que la nova carretera passés pels seus terrenys, a la vegada que acusà l'alcalde d’obstruccionisme. La situació fou tensa ja que l’alcalde escriví al governador denunciant l’actitud del senyor Casas i aquest presentà una moció contra l’alcalde al•legant pèrdua de confiança (abril de 1908). Finalment una vegada transcorregut el termini perquè s’arribés a un acord amb les parts implicades sense resultats positius el camino vecinal de Madrid a Francia por Molgrat al confin con Gerona en dirección a Blanes con ramal a Palafolls nom oficial de l’actual carretera es continuà amb el traçat original per ordre del governador civil - maig de 1908 - i es desestimà la proposta de nou traçat.

No obstant això els treballs d’aquest vial de comunicació es paralitzarien uns anys. Finalment l’abril de 1913 se subhastaren les obres amb un nou traçat que transcorregué pels carrers Girona i Passada, i que culminà l’any 1914 amb la inauguració del pont sobre la riera.”

Com veiem, un bon ambient a l'Ajuntament de Malgrat de fa cent anys, i una missió fallida pel pobre diputat que es va designar avui fa justament un segle.