Casualitats a les concessions d’energia eòlica

Ara que s’acaba d’intervenir la Caixa de Castella la Manxa pel Banc d’Espanya, degut, pel que diuen, a les inversions que aquesta Caixa va finançar, algunes d’elles poc rendibles, com és l’aeroport de Ciutat Reial o l’espai de golf que han batejat per aquelles terres com a la nova Las Vegas, ens assabentem que el seu president, el socialista senyor Juan Pedro Hernández Moltó, il•lustre socialista, també era conseller al consell d’administració d’Iberdrola Renovables.

I sabem que a Castella la Manxa, aquesta companyia hi té instal•lats 1.930 megawatts d’energia eòlica, un 40 % del total d’energia eòlica que té instal•lada aquesta companya a Espanya, el que fa que és en aquesta regió on hi té, Iberdrola Renovables, més potència eòlica.

Iberdrola Renovables hi ha invertit 2.384 milions d’euros en projectes d’energia eòlica, solar i de biomassa. En aquesta regió hi té, a més, el seu Centre d’Operació d’Energies Renovables (CORE). Aquesta instal•lació, pionera en el sector, controla tots els parcs eòlics, minicentrals hidràuliques i subestacions associades de l’empresa en el món.

Hem de destacar que amb la potència en energia neta que Iberdrola Renovables té instal•lada en aquesta Comunitat Autònoma es podria cobrir el consum domèstic de 3 milions de persones. El que suposa que la companyia podria abastir el cent per cent del consum domèstic de Castella la Manxa amb energies renovables (suposant que sempre hi fes vent i que sempre els cels fossin clars).

El senyor Juan Pedro Hernández Moltó, ex president de la Caixa intervinguda, també ha hagut de presentar la seva dimissió del consell d’administració de Iberdrola Renovables.

Ja és casualitat que Iberdrola Renovables hagi pogut obtenir tantes concessions d’energia eòlica a Castella la Manxa, concessions finançades per la Caixa regional, de la que el seu conseller, quina casualitat, n’era el president. I, a més, socialista, com el govern regional. O serà que ells canten i ballen sols?

I és que això de que les Caixes depenguin del poder polític és la millor martingala per finançar els companys constructors afins al partit (a canvi de res, que ningú pensi malament) i els somnis mirífics d’alguns polítics que somien truites.