Sobre el nou finançament autonòmic

Si tothom està d’acord en una cosa del nou finançament autonòmic és que el document de 76 pàgines que el govern va presentar per la seva aprovació al Consell de Política Fiscal i Financera és un veritable totxo. Però, amb paciència, vas començant a entendre com funciona el nou finançament. Intentaré explicar el que he entès de la manera més senzilla possible.

La base d’aquest nou finançament és que l’antic estava basat en la població de l’any 1999, sense cap revisió. Com que la població ha augmentat, també ho han fet les despeses per les necessitats bàsiques transferides a totes les comunitats (educació, sanitat, serveis socials). Aquest model, és evident, no afecta ni Navarra ni el País Basc, que tenen el seu model foral.


Com funciona el nou model

El nou model s’articula a través de tres fons:

- El més important és el Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals, que s’alimenta del 75 % dels tributs cedits a les comunitats i d’un 5 % addicional que l’estat aportarà. De manera que aquest fons repartirà aproximadament el 80 % dels recursos autonòmics.

- El Fons de Suficiència, que servirà per finançar totes les altres competències transferides.

- El Fons de Convergència, que té una doble missió: reduir les diferències de finançament per habitant (subfons de Competitivitat), d’una banda, i, de l’altre, beneficiar les comunitats amb una renda per càpita més petita i amb un menor augment de població (subfons de Cooperació).

Es a dir, dels ingressos autonòmics, el 75 % es redistribueixen i el 25 % se’ls queda cada comunitat. Aquest 25 % no contribueix, doncs, a la solidaritat entre les comunitats. L’estat aportarà uns 11.000 milions d’euros addicionals al sistema, el que assegura que cap comunitat perdi ingressos amb el nou sistema respecte del sistema anterior. D’aquests 11.000 milions d’euros, 2.400 s’aplicaran al Fons de Convergència (1.200 a cadascun dels dos subfons) i 1.200 a repartir entre les comunitats autònomes en relació amb el nombre de persones reconegudes com a dependents amb dret a prestació.

De manera que, per comparar el sistema actual amb el nou, només hem de prendre en compte el Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i el Fons de Convergència, ja que el Fons de Suficiència finança les altres competències transferides, que no són les mateixes per cada comunitat.


Tributs cedits a les comunitats

Per cada comunitat autònoma es defineix la seva capacitat tributària corresponent a l’any 2007 de la manera següent (només s’enumeren els principals):

- 100 % del impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, i del impost sobre successions i donacions.
- 50 % del IRPF dels residents a cada comunitat (per 33 % al model actual)
- 50 % de la recaptació líquida del IVA del seu territori (per 33 % al model actual)
- 58 % de la recaptació líquida dels impostos especials (sobre la cervesa, sobre el vi i les begudes fermentades, sobre l’alcohol i begudes derivades, sobre els hidrocarburs i sobre el tabac), contra el 40 % del model actual.
- 100 % del impost sobre l’electricitat.
- la compensació per la supressió del impost sobre el patrimoni.

Cada comunitat pot modificar el nombre de trams, els tipus i els mínims del IRPF, segons vegi que té prou finançament o no.

Es suposa que amb els tributs cedits a les comunitats autònomes s’assegura aproximadament el 90 % del finançament dels Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals i de Convergència.


Com es reparteix el Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals

El Fons de Garantia dels Serveis Públics Fonamentals es distribueix a les diferents comunitats autònomes d’acord amb les variables següents:

- Població, amb un pes del 30 %
- Superfície, amb un pes del 1,8 %
- Dispersió, amb un pes del 0,6 %
- Insularitat, amb un pes del 0,6 %
- Població protegida equivalent, distribuïda en set grups d’edat, segons les despeses sanitàries de cada grup (0 a 4 anys = 1,031, 5 a 14 anys = 0,433, 15 a 44 anys = 0,547, 45 a 54 anys = 0,904, 55 a 64 anys = 1,292, 65 a 74 anys = 2,175, a partir de 75 anys = 2,759), amb un pes del 38 %
- Població de més de 65 anys, amb un pes del 8,5 %
- Població entre 0 i 16 anys, amb un pes del 20,5 %


Repartiment del finançament addicional

Amb les dades que tenim, és clar que les comparacions de les que hem sentit a parlar no es corresponen pas a les reals. Un exercici senzill de simulació ens permet de veure que, grosso modo, si la població de Catalunya ha crescut en 1,5 milions de persones, mentre que la de Madrid ho ha fet en 1 milió, des de l’any de referència del model actual fins ara, el finançament addicional pels serveis públics fonamentals de Catalunya no pot ser de 3.880 o de 4.020 milions d’euros si el de Madrid és de 1.700 milions, ja que el finançament addicional pels tals serveis és, en gran manera, proporcional al augment de població.

Per això, si comparem el que es pot comparar, i fent estimacions de com variarà la recaptació dels impostos, una estimació del repartiment dels aproximadament 11.000 milions d’euros addicionals del nou sistema de finançament donarien uns 2.860 milions d¡euros per Catalunya, uns 1.800 per Andalusia i uns 1.700 per Madrid.

La diferència entre els 2.860 així calculats per Catalunya i les xifres anunciades per alguns partits del govern, és a dir, una mica més de 1.000 milions d’euros, es corresponen, penso, al traspàs de nous serveis i a la modificació de les valoracions dels serveis ja traspassats. I com que Catalunya té més competències que les altres comunitats de dret comú, és molt senzill fer una barreja demagògica.

Si hem de comparar el que és comparable, a Catalunya li toca un finançament addicional pels serveis bàsics de l’ordre del 65 % més que a Madrid (relativament coherent amb l’augment de població) i no un 135 % com alguns ens volen fer creure. Els uns per mostrar que han guanyat el un pols amb l’estat central, i els altres per demostrar que Catalunya ha rebut un tracte de favor.

Seria bo que els que han presentat les xifres dels recursos addicionals per Catalunya publiquessin el detall de les seves hipòtesis i dels seus càlculs, per poder fer les comparacions com cal.

Una altre cosa és si aquest nou model de finançament es correspon amb el que diu l’estatut. Penso que la redacció de l’estatut és suficientment ambigua per permetre qualsevol interpretació. Però d’això en parlarem, si Déu ho vol, un altre dia.