Correm, que les vegueries arriben

Al Periódico del passat 24 d’agost hi trobem l’article que reprodueixo a continuació:

Catalunya estableix al fi les bases d’una distribució territorial pròpia

Igual que succeeix amb la llei electoral, Catalunya té pendent des de la recuperació de la democràcia l’elaboració d’un altre model organitzatiu propi que li permeti superar les estructures derivades de l'Estat. Una divisió territorial i administrativa que generi una major inclinació que les quatre províncies actuals, dibuixades en 1833 pel ministre Javier de Burgos prenent com base l’antiga divisió en regnes d'Espanya. Després de diversos intents fallits, el Govern sembla haver oposat el consens suficient (que no total) per a treure endavant un model basat en vegueries. La llei que possibilitarà aquesta reforma de gran envergadura veurà la llum a la tardor, i les previsions de la Conselleria de Governació passen per implantar-lo després de les eleccions municipals del 2011 .

El catalanisme polític sempre ha recelat de la divisió provincial i reivindicava com ens supramunicipal propi una institució nascuda en l’edat mitjana, quan Catalunya estava repartida en nombrosos dominis senyorials. Per a controlar-los millor, el rei va enviar a cada territori a un vicari, paraula de la qual va sorgir la figura del veguer. Així es van formar les vegueries medievals, que els decrets de Nova Planta substituirien, amb poca diferència funcional, pels corregiments.

Després d’un breu experiment en la Generalitat republicana i 40 anys de dictadura, CIU va tractar d’impulsar en els anys 80 i 90 una nova organització territorial, però es va quedar a mig fer. Va crear en 1988 els consells comarcals, amb competències molt similars a les de les diputacions. Anys més tard, es van delimitar set àmbits funcionals territorials, una espècie d’àrees de treball de la Generalitat que coincideixen amb les vegueries que ara estan en projecte: Barcelona, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Alt Pirineu i Llauren, Catalunya Central i Girona. Va anar amb l’arribada del tripartit quan la implantació de la vegueries va agafar impuls. En principi, les tres forces del Govern i CIU estan bastant d’acord amb el canvi de model, però encara hi ha oberts alguns fronts de conflicte.

CONSENS TERRITORIAL

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, defensa que la llei solament sortirà endavant amb consens «polític, institucional i territorial». És aquest últim el qual més fluixeja. El Vall d?Llauren exigeix quedar fora del sistema de vegueries per a protegir la singularitat territorial que li confereix el Estatut. I l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf aposten per constituir una vuitena vegueria. En ambdós casos està implicat el PSC. El síndic de Llauren i diputat socialista en el Parlament, Francesc Boia, encapçala l’oposició a diluir la personalitat aranesa en les vegueries. Mes discòrdia hi ha en el Penedès, perquè el PSC rebutja una tercera partició de la Diputació de Barcelona, que donaria lloc a un nou territori de color polític imprevisible.

NOVES CIRCUMSCRIPCIONS

Els interessos electorals es barregen en aquest debat perquè les vegueries estan cridades a funcionar com circumscripcions en les eleccions al Parlament. Clar que, per a això, la nova divisió territorial hauria d’anar paral•lela a una llei electoral catalana que sembla a anys llum de distància. La disputa CIU-PSC per la ponderació de la proporcionalitat i l’equilibri territorial no auguren ara mateix un final en aquesta legislatura.

Sense llei electoral, per exemple, un ciutadà de Puigcerdà seguirà triant als seus diputats autonòmics per la província de Girona, com en les generals, malgrat que pertanyerà a la vegueria del Alt Pirineu i Llauren i a una comarca partida entre Lleida i Girona. I els 15 municipis del Solsonès votaran als seus representants per Lleida, però, a efectes pràctics, estaran més apegats a Barcelona, al formar part de la vegueria de la Catalunya Central, amb capital a Manresa.

MATEIXES FUNCIONS

Si bé les províncies no desapareixeran com territori, sí ho faran com administració. Les diputacions seran substituïdes pels consells de vegueria, amb idèntiques funcions i pressupost. Res d’això comporta cap vulneració constitucional. Ausàs va constatar recentment amb el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, la perfecta adequació de les vegueries a la Carta Magna, l’article de la qual 141 deixa clar que els governs provincials poden ser encarregats a diputacions o «altres corporacions de caràcter representatiu».

Com precedents, els cabildos canaris, els consells insulars balears i les diputacions forals basques. La reorganització territorial persegueix que cap ciutadà hagi de sortir de la seva comarca per a dirigir-se a l'Administració catalana. La vegueria exercirà el paper de cooperació territorial entre municipis i serà la representació de la Generalitat en els territoris.

Doncs bé, el que havíem dit fa un temps es troba cada vegada més a prop. I constatem que, si l’article del Periódico és correcte, entre els punts de conflicte territorial no hi trobem que l’Alt Maresme hauria d’estar a Girona. Senyal que ni el govern municipal de Malgrat ni el de cap altre poble concernit ha fet res per sortir-nos de la circumscripció de Barcelona. I res d’això, pel que sabem, s’ha discutit a cap ple municipal de Malgrat.

Serà que això no importa ni al partit principal del govern municipal (el PSC, ja que ja sabem que el PP, per definició, es passa aquesta qüestió per l’entrecuix) ni a cap partit de l’oposició (ERC, CiU, ICV-EUiA)? Segurament. Però això vol dir que són polítics de volada molt curta. Probablement el tipus de polítics que, com a ciutadans més aviat passius, ens mereixem.

Encara som a temps de fer quelcom, de presentar una moció al proper ple perquè, al menys, cada grup hagi de donar la seva opció (si no fos demanar massa, la seva opció raonada), en comptes de fer com l’estruç, que és el que han fet fins ara (potser amb l’excepció de Neus Serra que, almenys, en va parlar al seu blog. Això sí, sense donar-nos la seva posició).