Els defectes de la democràcia

Pels que varem créixer en èpoques on no hi havia democràcia al país, i que potser teníem una idea una mica abstracta i poc realista del què era això de la democràcia, el que està passant des de fa trenta anys ens pot semblar que no és el que havíem esperat que fos. Podem tenir un cert desencís de la realitat política que ens hem donat, tant localment com en àmbits més generals.

Però pels que varem passar una part d’aquell temps fora del país, en llocs on ja hi havia una democràcia estabilitzada i rutinària, el que ha passat (i que segueix passant) des de fa trenta anys és exactament el que sabíem que passaria. Una tribu de polítics professionals, sense escrúpols, poc o gens involucrats en el benestar públic, malgastadors dels diners de tots, que només pensen en tornar a ser elegits. I és que això, ens agradi o no ens agradi, és la democràcia.

Molts, perfectament utòpics, voldrien que fos una altra cosa. Voldrien que els polítics fossin éssers angelicals, que es preocupessin del bé de la societat, que fossin bons administradors dels nostres quartos, que no es deixessin influenciar pels grups de pressió. Voldrien una societat modèlicament organitzada. Però això no existeix, ni aquí ni a la Conxinxina, per la senzilla realitat de que els humans som com som, i no som d’una altre manera (som estúpids, egoistes, fanfarrons, cobdiciosos i tot el que hi vulgueu afegir)

Es a dir, que el que tenim no és pitjor que el que tenen als Estats Units, a França, al Regne Unit, etc. La democràcia té molts defectes, que hem de procurar disminuir, però que no hem d’oblidar.

I com podem disminuir els defectes de la nostra democràcia? Doncs fent el que han fet arreu: disminuint el poder dels aparells dels partits polítics, canviant la llei electoral de manera que hi hagi tants districtes electorals com escons, i escollint el nostre propi diputat. D’aquesta manera aquest diputat seria menys presoner de les consignes oficials del seu partit i més del que pensen els seus electors (i dic això amb tota la comprensió per l’actual sistema, fet en una època en que la prioritat era la d’afavorir l’aparició i el manteniment de partits polítics forts i estables)

Aquesta senzilla modificació no faria la democràcia més ètica, ni més escrupolosa, ni més propera a la utopia que alguns voldrien. Seguiria tenint els defectes que té actualment, i que són els mateixos que té per tot arreu, però seria una mica més eficaç, ja que la reelecció dels polítics dependria una mica menys dels aparells dels partits i una mica més del seu apropament als electors.