L’escola de música com a símptoma

Sembla ser que tanca l’escola de música. Trista notícia per molts, però el primer pas d’una reducció dels serveis que pot donar un ajuntament en temps de crisi.

No entraré a discutir si els motius que uns i altres expliquen sobre el perquè d’aquesta decisió són més o menys encertats. El fet, penso, és que l’equip de govern comença a donar-se compte que les despeses corrents són massa importants, que els ingressos disminueixen més del que havien pensat, i que han de tallar despeses. I han començat per l’escola de música, aprofitant els problemes que ha tingut el concessionari per satisfer el que tant l’ajuntament com els pares dels alumnes demanaven.

Tampoc entraré a fer un discurs sobre si l’actuació de l’equip de govern ha estat bona o no per fer front a aquest cas. El problema és complex, i tant les explicacions que ha donat l’equip de govern com les acusacions que han fet els partits de l’oposició no són massa clares.

Em quedo amb el fet de que els serveis que dóna l’ajuntament estan disminuint. I que l’escola de música només és el primer pas, que representa un estalvi d’uns 80.000 euros. Moltes altres coses s’hauran de suprimir, si es vol tenir un pressupost mínimament gestionable. Només espero que aquesta disminució, que sempre serà dolorosa i difícil d’assumir pels que es sentiran perjudicats, es faci de la manera més objectiva possible.

Les despeses corrents s’han inflat molt aquests darrers anys. Han crescut molt més que la combinació de la inflació i de l’augment de població (des de 9 milions el 2003 fins a 16 milions pressupostats per l’any actual, és a dir, un 73 %, mentre que la inflació no ha arribat al 19 % i la població ha augmentat un 20 %). Es a dir, que les despeses corrents, ben gestionades, no haurien de superar l’any 2009 els 13 milions d’euros. I, com que estem en època de crisi profunda, s’hauria de poder estalviar de dos a tres milions.

Missió difícil, ja que de les despeses corrents del pressupost d’enguany, la meitat són despeses de personal (8 milions d’euros). Aquestes despeses han augmentat, des del 2003, més que el total de despeses corrents, ja que ho han estat d’un 82 %, degut a una política salarial generosa (basada en la requalificació dels llocs de treball) i en una contractació poc prudent de nou personal.

La desaparició de l’escola de música i les desaparicions que vindran no són sinó l’efecte d’una política econòmica massa alegre de l’equip de govern durant tots aquests anys de disbauxa econòmica i d’especulació que hem viscut. D’una política econòmica, per dir-ho clarament, no massa ben gestionada, i que ha oblidat la història bíblica de les vaques grasses i de les flaques.