Dèiem en el darrer post dedicat a aquesta qüestió que havíem de contestar dues preguntes: per què, si la producció mundial de petroli acabava d’arribar a un pic, varen caure els preus del petroli en els últims cinc mesos de 2008? I, si els preus del petroli van ser un factor important de la crisi econòmica, per què l’economia no va començar a tornar a funcionar quan els preus s’havien suavitzat?Contestant a la primera pregunta, direm que la tesi de Pic de Petroli preveu que, quan la producció mundial de petroli assoleixi el seu màxim nivell i comenci a baixar, el preu del petroli s’incrementarà dràsticament. Però també preveu un dràstic augment en la volatilitat dels preus.
L’argument es el següent. Quan el petroli es converteixi en un bé escàs, el seu preu s’elevarà fins que comenci a soscavar l’activitat econòmica en general. A continuació, vindrà una contracció econòmica que tindrà com a resultat una reducció substancial de la demanda de petroli, que a la vegada causarà temporalment la caiguda del seu preu. Llavors passarà una de dues coses:
(a) l’economia es començarà a recuperar, augmentant la demanda de petroli, portant de nou als preus alts que tornaran a soscavar l’activitat econòmica,
(b) si l’economia no es recupera ràpidament, la producció de petroli anirà caient gradualment degut a l’esgotament fins que la capacitat de producció sobrant (creada per la disminució de la demanda) s’elimini, i, en conseqüència, altre cop els preus s’elevaran i la contracció econòmica augmentarà encara més.
En ambdós casos, els preus del petroli segueixen volàtils i l’economia es contrau. Aquest escenari es correspon molt de prop amb la realitat que s’està desenvolupant, tot i que queda per veure quina de les situacions (a) o (b) en serà la conseqüència.
En els últims tres anys, els preus del petroli han augmentat de manera espectacular i han caigut més del que hauria estat el cas si no hagués estat per l’especulació generalitzada en els futurs sobre el petroli. No obstant això, per ara la tendència general dels preus del petroli (cap amunt, i després cap avall i, a continuació, parcialment cap amunt) és totalment coherent amb la tesi de Pic del Petroli i el Diagnòstic Alternatiu.
Contestant a la segona pregunta: Per què l’economia no es va recuperar ràpidament, atès que els preus del petroli són ara només la meitat del que eren el juliol de 2008? Una vegada més, el Pic del Petroli no és la única causa de la crisi econòmica actual. Enormes bombolles immobiliàries i en el sector de les finances s’han transformat en greus accidents econòmics, i la implosió d’aquestes bombolles ha creat una greu crisi de crèdit (així com una crisi de solvència monetària), que probablement trigarà uns quants anys a resoldre’s fins i tot si el subministrament d’energia no esdevingués un problema.
Però la possibilitat de que tornin els alts preus del petroli actua com un límit màxim per a la recuperació econòmica. Ara que l’economia sembla tornar a donar signes de vida (com ha passat al maig - juliol d’aquest any, amb els valors de les accions recuperant-se i el ritme de la contracció econòmica frenant-se), els preus del petroli tornaran a pujar quan els especuladors del petroli prevegin una recuperació de la demanda. De fet, els preus del petroli han rebotat des de 30 dòlars al gener a gairebé 70 actualment, cosa que ha provocat una preocupació generalitzada, ja que els alts preus de l’energia podrien tallar la recuperació.
Un barril de petroli de fonts novament desenvolupades costa un mínim d’uns 60 dòlars per produir-lo, ja que totes les perspectives més barates ja han estat explotades: trobar avui nous jaciments en general significa quilòmetres de perforació sota l’aigua de l’oceà, o bé perforar dins de nacions políticament inestables, on l’equip i el personal tenen un risc molt alt. Per tant, tan aviat com els consumidors exigeixin més petroli, el preu haurà de romandre notablement per sobre d’aquesta xifra amb la finalitat de proporcionar l’incentiu perquè els productors perforin aquests nous jaciments.
Els preus volàtils del petroli fan mal quan pugen, però també fan mal a la baixa. El col•lapse dels preus del petroli d’agost a desembre de 2008, així com l’empitjorament de la crisi de crèdit, van provocar una dràstica contracció de la inversió de la indústria petrolera, donant lloc a la cancel•lació de al voltant de150 mil milions de dòlars de nous projectes de producció de petroli (la capacitat potencial de producció dels quals serà necessària per compensar la disminució dels camps petrolers si la producció mundial de petroli s’ha de mantenir estable). Això significa que fins i tot si la demanda continua sent baixa, la capacitat de producció és gairebé segur que no serà capaç de complir amb els nivells de demanda, provocant que els preus del petroli pugin novament, en termes reals, en algun moment, potser d’aquí dos o tres anys. Els preus volàtils del petroli també feriran el desenvolupament d’energies alternatives, com s’ha demostrat en els darrers mesos, quan la caiguda dels preus del petroli va donar lloc a problemes financers dels fabricants d’etanol.
D’una manera o altra, per tant, el creixement serà molt problemàtic si no és inabastable.
I hi ha encara una tercera pregunta: els economistes convencionals podrien tenir raó al pensar que el creixement pot continuar per sempre? Intentarem contestar-la més endavant.
3 comentaris:
Aquests nous jaciments on avui dia es troben les reserves de petroli marginals, com les d'Alaska per exemple, fins ara inutilitzades per l'alt cost d'explotació, resultaran rendibles gràcies a l'augment del preu i serviran de coixí per amortiguar la sacsejada econòmica, si és que s'arriba a produir. Això també hauria de col·laborar amb l'estabilització del preu, si és que els especuladors han aprés la lliçó. És més, si resulta que els preus segueixen pujant de forma constant el cost de produir petroli igualarà el de les energies alternatives que fins ara gaudeixen de pocs incentius més enllà dels ecològics, i el petroli passarà a ser història. Al cap i a la fi, potser no és tan dolent que el preu del petroli es dispari i augmenti la competència amb les altres fonts d'energia.
El panorama que planteges per a la primera pregunta crec que és més a llarg termini, és dir, perquè el petroli comenci a escassejar de veritat crec que encara falten forces dècades. Llavors, quan això succeeixi, una crisi causada principalment pel preu del petroli afectarà més aviat els països en vies de desenvolupament que no pas els països desenvolupats; on essent idealistes, ja s'hauran implantat alternatives suficients com per subsisitir amb un oferta inferior de petroli. Per tant, l'hipotètic impacte econòmic a nivell mundial serà molt diferent, penalitzant efusivament aquells països que encara en depenguin majoritàriament.
Sobre la segona pregunta, crec que és evident que en aquest cas l'augment dels preus del petroli ha sigut una conseqüència de la crisi més que no pas una causa. La crisi aparegué arran l'enorme bombolla immobiliària creada al voltant de les hipoteques subprime als Estats Units on moltes entitats financeres es trobaren amb capital negatiu. A partir d'aquí es tancaren les aixetes del crèdit i la bola es va anar fent més grossa arrossegant amb ella moltes altres indústries, inclosa la del petroli.
La teva argumentació s’ajusta perfectament al que podem definir com el Diagnòstic Convencional. Però hi ha alguns economistes que pensen que, sent cert aquest diagnòstic, es queda curt, i que la veritable causa de crisi actual ha estat el preu del petroli. Aquest és el Diagnòstic Alternatiu que intento explicar. Aquest diagnòstic es basa en que hem arribat al anomenat Pic del Petroli, o bé que estem molt a prop d’arribar-hi.
Si, com dius, per arribar a que es petroli escassegi fan falta forces dècades, el Diagnòstic Convencional és cert. Però hi ha molta gent que no opina el mateix. La veritat és que, amb un cent per cent de certesa, ningú no en sap res. Però els arguments dels que opinen que ja hi som o que hi estem molt a prop em semblen molt sòlids.
Continuaré desenvolupant els arguments dels partidaris del Diagnòstic Alternatiu.
La teoria del Peak Oil també descriu que un cop arribat a aquest màxim d'extracció de cru s'entra en una mena d'altiplà on la producció s'estabilitza. Tampoc es coneix quan durarà aquesta estabilització.
Mentrestant, del mateix mode que les tecnologies per aplicar energies alternatives milloren, els mètodes per descobrir, extreure i processar el cru també avancen; no s'ha extret ni la meitat del petroli que hi ha a la terra i tampoc sabem que fins a quin punt queden reserves sense descobrir.
La meva postura continuarà sent força escèptica al respecte, més encara quan l'índex EROEI del petroli segueixi sent exageradament més alt que el de qualsevol de les energies alternatives. Això tampoc vol dir que ens haguem d'oblidar de les energies renovables, ni molt menys.
Publica un comentari a l'entrada