Les emissions espanyoles de CO2

No és pas gaire senzill saber quines són les emissions de CO2 d’un país, ja que, consultant diverses fonts, trobem resultats diferents. Les dades que he agafat són les que publica un informe del sindicat CCOO, titulat Evolución de las emisiones de gases de efecto invernadero en España (1990 – 2008), document molt complet i que pot servir de referència. El resultat de les emissions de CO2 el podem veure al gràfic.

Ara que s’acosta la data de la conferència de Copenhaguen, on s’han de definir els límits de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle pels propers anys, conferència que excita sobre manera al nostre benvolgut president del govern central, senyor Rodríguez, que no para d’explicar a tothom qui el vol escoltar els perills que té el canvi climàtic, degut a l’augment de la concentració del CO2 de l’atmosfera, augment que, a la vegada, es degut a les emissions que els humans fem d’aquest gas, i que es posa com a exemple del que s’ha de fer, és sà per l’esperit examinar amb una certa atenció les emissions del país que amb tant d’encert dirigeix el senyor Rodríguez.

L’any passat, Espanya va emetre 341 milions de tones de CO2, en disminució respecte de les emissions de l’any 2007, que varen ser de 366 milions de tones (- 6,9 %), el que ha estat presentat com a un gran èxit. El mateix èxit que es va atribuir la ministra Narbona l’any 2006, en què les emissions es varen reduir respecte del 2005, únicament perquè va ploure més, però va ser un èxit pírric. El mateix podem dir de l’any passat, on la producció d’electricitat va augmentar lleugerament, però el consum global d’energia va baixar de manera notable, degut a la crisi.

Si ens fixem que les emissions de l’any 2008 són un 49 % superiors a les de l’any 1990, i que, segons el protocol de Kyoto durant el període 2008 – 2012 només podran superar-les d’un 15 %, ens podrem donar compte del trist paper que ha fet Espanya, malgrat els discursos del senyor Rodríguez, en aquest tema. Com en tants altres, dit sigui de pas.