Quan vaig veure per la tele tot un reguitzell de torres elèctriques doblegades la primera idea que em va passar pel cap va ser que no s’havia previst que els cables es podrien recobrir amb gel, cosa que augmenta el seu pes i fa que les torres, si no han estat calculades per aquest pes, es puguin doblegar.
No és gens senzill de calcular una torre d’alta o de mitjana tensió. Probablement ara, amb programes d’ordinador previstos per aquests càlculs, la cosa sigui més senzilla. Però quan, ara fa més de quaranta anys, vaig fer un curs de càlcul d’estructures metàl•liques, el que em va resultar més complicat va ser el d’aquestes torres. Es clar que en aquell temps, per no haver, no hi havia ni calculadores per fer les quatre regles. Treballàvem amb regla de càlcul i havíem de calcular gràficament els esforços de cada peça que constituïa les torres. Algunes vegades havíem de refer el càlcul, ja que potser no estàvem ben segurs de les condicions inicials que havíem pres com a base del càlcul.
Tothom sap que els cables elèctrics a l’aire lliure, quan neva i fa fred, es poden recobrir d’una capa de neu gelada. El pes d’aquesta capa no és sempre el mateix, depèn del gruix del gel i de la seva composició. El gruix del gel depèn, fonamentalment, de la temperatura. La seva composició depèn de la quantitat d’aigua que contingui el gel: les nevades de finals d’hivern acostumen a ser humides, i el gel que formen pesa més (això ho saben prou bé els esquiadors).
Doncs bé, quan vaig fer el curs del que parlava, es deia que s’havia de prendre en compte l’augment del pes del cable elèctric per una capa de gel en zones on es produïssin gelades. Es a dir que, tant al Maresme, com al Gironès, com a Osona, al ser zones on s’hi produieixen gelades, s’hauria, aplicant el sentit comú, d’haver previst el sobrepès que podria causar el gel.
Però no s’ha fet així. He de dir, primer de tot, que si tens en compte el pes del gel, això fa que les torres siguin més altes (has de preveure més fletxa al cable perquè no es trenqui amb l’augment de pes, i com que el cable ha d’estar almenys a 6 metres del sòl, la torre ha de ser més alta). D’altra banda, els ferros de la torre han de ser més gruixuts, ja que han de suportar més pes. En resum, el cost de la línia elèctrica és molt més elevat.
Legalment, però, no hi ha cap obligació de preveure el sobrepès del gel ni al Maresme, ni al Gironès ni a Osona. El reglament de línees aèries d’alta tensió, del juliol de l’any 1.968, en el seu article 17, divideix el país en tres zones: la zona A, de 0 a 500 metres sobre el nivell del mar, la zona B, de 500 a 1.000 metres sobre el nivell del mar, i la zona C, a més de 1.000 metres sobre el nivell del mar. Per la zona A, el reglament diu que no es tindrà en compte cap sobrecàrrega motivada pel gel. (Aquest reglament ha estat derogat l’any 2.008, però, pel que fa al gel, a l'article 3.1.3., el nou reglament diu exactament el mateix, amb l’afegit de que “els valors de les sobrecàrregues a considerar per cada zona podran ser augmentades, si les especificacions particulars de les empreses distribuïdores o de transport responsables del servei així ho hagin establert”).
El caparró dels autors d’aquest reglament deu ser molt senzill: a Espanya, i a Catalunya, hi ha zones situades a menys de 500 metres sobre el nivell del mar on hi gela i on hi neva prou perquè el sentit comú ens digui que és molt probable que el gel, un dia o un altre, es dipositi sobre els cables elèctrics. Però el lobby de les companyies elèctriques i de la Xarxa Estatal de Distribució (REE) deuen haver actuat sobre el legislador del ministeri d’indústria per poder seguir construint les seves torres a un preu baix.
Mentrestant, al consumidor, que li donin pel sac. Que passi fred, que estigui incomunicat i que hagi de llençar tot el que tenia al congelador no sembla importar a ningú. ¡Que aquí no hiela, coño!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada