Sabem que el nivell d’endeutament de l’economia espanyola és la mare de tots els nostres mals econòmics, i, per tant, la causa principal del nivell d’atur que tenim.
Les necessitats de finançament de l’economia, abans de començar la crisi, eren del 8 a 10 % del PIB (amb un PIB anual d’un bilió d’euros aproximadament, aquesta necessitat de finançament era de 80 a 100.000 milions d’euros anuals, és a dir, de 7 a 8.000 milions d’euros cada mes), degut principalment a un saldo comercial deficitari de l’ordre del 8 % del PIB (uns 7.000 milions d’euros mensuals). Amb la crisi, el consum espanyol va caure de manera important, de manera que el dèficit comercial es va reduir a la meitat, i la necessitat de finançament també. Semblava una bona notícia.
Els dos primers trimestres d’aquest any, el PIB ha crescut d’un 0,1 i d’un 0,2 % respectivament, el que vol dir que, tècnicament, hem sortit de la recessió. Això ens ho han venut com el principi del final de la crisi. Però si ens hi fixem bé, el dèficit comercial ha tornat a augmentar i, amb ell, la necessitat de finançament, com es pot veure a la figura (la figura reprodueix un gràfic publicat a El País d’ahir)
La recuperació actual és, doncs, insostenible, ja que ens serà difícil trobar el finançament necessari i, si el trobem, serà a un preu molt elevat. Espanya ha de consumir i invertir més, però ho ha de fer sense augmentar el dèficit comercial. Es a dir, si volem sortir-ne, hem d’exportar més i importar menys. I això només es pot fer augmentant la productivitat de l’economia i escollint bé les prioritats.
Tenint en compte l’estructura actual de l’economia espanyola, aquest augment del dèficit comercial quan l’economia sembla començar a repuntar és un indicador de que encara estem molt lluny de veure la llum al final de túnel.
2 comentaris:
Ahir em vaig topar amb una gràfica que mostrava la dependència energètica de l'estat espanyol i em vaig esgarrifar. El problema és bastant gros perquè en la situació actual és gairebé impossible augmentar el consum i que el dèficit comercial no se'n ressenteixi.
En efecte, quan es desglossa el dèficit comercial, una bona part se l'enduu l'energia. Això posa un problema: per reduir la dependència energètica cal augmentar la producció d'energia elèctrica renovable, però com que, ara per ara, és més cara que la tradicional (carbó i gas), al fer-ho es disminueix la productivitat.
Publica un comentari a l'entrada