Ens diu CiU que “cal equilibrar diferents objectius com: garantir la qualitat del subministrament; establir un model competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir els combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia, per arribar a un model català de generació i consum d’energia que sigui sostenible”. Aquests objectius són raonables. Vegem com CiU els desenvolupa.
Estableix cinc capítols, cadascun amb accions més o menys concretes:
1. Estabilitat i coherència del marc de regulació de l’energia
2. Mix energètic
3. Recerca i desenvolupament
4. Infraestructures de distribució
5. Eficiència energètica
Pel que fa a l’estabilitat i coherència en el marc de regulació d’energia, de les cinc propostes, la de donar un marc legal estable als inversors d’energies renovables és una bona cosa, si no fos que aquest marc depèn del govern central.
Pel que fa al mix energètic, CiU fa també cinc propostes. Res sobre l’energia nuclear. Res sobre les centrals de gas de cicle combinat. Parla de doblar en quatre anys l’aportació de les energies renovables al mix energètic del país, quan els seus alcaldes s’ha oposat i segueixen oposant-se a la construcció d’eòliques als seus municipis, per allò de que fan lleig, i quan no hi ha cap garantia de que siguin competitives. Una buidor total.
Recerca i desenvolupament: també cinc propostes. La impulsió del vehicle elèctric i de les energies renovables són, avui, una cançó que tothom repeteix. CiU també.
A les infraestructures de distribució hi trobem sis propostes. La d’acabar la línia elèctrica de 400 kV Sentmenat-Bescanó, amb els ramals associats per tal d’assegurar el subministrament elèctric de les comarques gironines, i fer-ne la interconnexió amb França és una bona proposta, però no diu res de la manera com pensen resoldre els problemes actuals. Elaborar un programa anual de soterrament i desplaçament de línies d’alta tensió que afectin zones densament poblades també és una bona proposta, però cal finançar-la i, amb la crisi, no sembla pas una prioritat.
Finalment, pel que fa a l’eficiència energètica, de les set propostes que es fan, la d’aprofitar el calor sobrant de les tèrmiques és una idea molt bonica, però de molt difícil realització pràctica quan es vol augmentar la part de les energies renovables, ja que les tèrmiques, en aquest cas, només funcionaran com a suport. I ningú voldrà una calefacció o una energia que funcioni només de tant en tant, i de manera imprevisible.
Conclusions
Com ja ho he dit al principi, el programa de CiU sobre l’energia és ben poca cosa. No es volen mullar en temes conflictius, no volen, o no poden, o no saben, concretar res en temes importants.
Tal com mostra la figura que il·lustra el seu programa, el tema de l’energia és, per CiU, un ou de difícil eclosió.
5 comentaris:
No els hi cal proposar solucions al tema energètic. En aquest, com en molts d'altres, les iniciatives ja les creen i realitzen a Madrid, s'entreveu que ja els hi està bé com està. Són del parer que si els hi funciona, el millor és no tocar-ho.
Esperava el teu comentari, sobretot després de llegir el que vas fer del programa d'erc. Per això vaig fer precisament el mateix exercici que has fet tu. Recordant el teu interés i el comentari que fa temps vas fer sobre l'energia nuclear vaig anar directament al capítol energia. La conclusió és semblant a la teva. Poca concreció. De fet, penso que als programes electorals no es pot anar tant al detall d'alguns temes sobretot quan són tan complexes. Per això es fan programes sectorials específics. De totes maneres, segueixo pensant que a Catalunya i Espanya és difícil fer un debat seriós sobre aquest tema, perquè cada vegada que es posa sobre la taula surten interessos que dificulten una anàlisi amb la serenor adequada. Per exemple, alguns es dediquen per interessos purament electorals a escampar tota mena de pors poc fonamentades. Altres mentre governen van a manifestacions de cap de setmana, etc, etc. És complicat, així que seguirem amb la dependència de l'exterior en temes energètics.
El Polonia ha fet historia. CIU com sempre, si, pero no, tot i que, bla, bla blaaaa
Neus, gràcies pel comentari. Però penso que, tenint com tenim dues centrals nuclears a Catalunya, CiU hauria d'haver manifestat la seva posició sobre si és o no favorable a una prolongació de la vida d'aquestes centrals un cop tinguin 40 anys, sempre i quan els informes tècnics diguin que no hi ha problemes de seguretat. Que això no sigui fins a principis de la propera dècada no és una excusa: en coses d'energia, la planificació a vint anys és necessària, encara que no sigui senzilla, i encara que periòdicament aquesta planificació s'hagi d'anar adaptant.
Jo penso com el mateix que tu. Per això el meu comentari. Sempre penso que cal definir algunes posicions en temes estratègics com aquest.
Publica un comentari a l'entrada