Estem tots preocupats cada vegada que ens acostem a la gasolinera per fer benzina. Gasolines i gasoils estan cada vegada més cars, a causa del augment del preu del petroli, que, excepte una punta el juliol del 2008, just abans de la crisi, té ara mateix els preus més elevats que mai havia tingut. I, al juliol del 2008, per un euro et donaven 1,55 dòlars, mentre que ara te’n donen 1,30. I el pitjor és que aquests alts preus del petroli és molt probable que estiguin aquí per quedar-se.
Hi ha factors immediats que contribueixen a aquest elevat preu del petroli, com són les amenaces de l'Iran de bloquejar el transport de petroli al Golf Pèrsic, els temors d'una nova guerra de l'Orient Mitjà, i l'agitació a Nigèria, país ric en energia. Algunes d'aquestes pressions sobre el preu del petroli podrien disminuir d’aquí a pocs mesos, proporcionant un consol temporal a l’hora d’omplir el dipòsit. Però la principal causa dels preus elevats del petroli és un canvi fonamental a l'estructura de la indústria petroliera, que no podem corregir, de manera que els preus del petroli estan destinats a romandre elevats durant molt de temps.
En termes d'energia, ara estem entrant en un món d’una naturalesa més aviat fosca, que encara no comprenem del tot. Aquest canvi fonamental ha estat provocat per la desaparició del petroli relativament accessible i barat, l'anomenat "petroli fàcil", parlant en l'argot dels analistes de la indústria, és a dir, el tipus de petroli que ha alimentat una expansió impressionant de la riquesa mundial en els últims 65 anys, i ha fomentat la creació d'una infinitat de comunitats suburbanes orientades a l'ús de l'automòbil. Aquest petroli gairebé s'està esgotant, a excepció del que encara es pugui trobar a països devastats per la guerra, com l'Iraq.
L'Agència Internacional d'Energia (AIE), a la seva revisió de 2010 de les perspectives mundials del petroli va examinar els rendiments històrics als camps de producció més grossos del món, el "petroli fàcil", dels que la major part de l'energia del món continua depenent. Els resultats van ser preocupants: s'espera que aquests camps perdin les tres quartes parts de la seva capacitat productiva els propers 25 anys, el que representa la desaparició de 52 milions de barrils per dia de subministrament de petroli del món, o sigui, aproximadament el 75% de la producció actual de petroli cru. Les implicacions són que, o es troba petroli nou per a reemplaçar els 52 milions de barrils, o la Edat del Petroli aviat s'acostarà a la seva fi i l'economia mundial es col•lapsarà.
Malgrat tot això, el món encara alberga grans reserves de petroli, però el problema és que aquestes reserves són molt més difícils d'explotar i de refinar que les que s’estan explotant actualment. Es tracta de la varietat anomenada "tough oil", que podem traduir com "petroli difícil". A partir d'ara, cada barril que consumirem serà més costós d'extreure i més costós de refinar i, per tant, més car a les gasolineres. És a dir, els que afirmen que el món segueix "inundat" de petroli tenen tècnicament raó: el planeta encara alberga vastes reserves de petroli. El problema és que, o es troben en llocs més difícils d'explotar (a aigües profundes o a les regions Àrtiques) o es troben en una forma que necessita un procés de transformació abans de la refinació (sorres bituminoses del Canadà o petroli pesat de Veneçuela). Aquestes reserves, que podem anomenar com no convencionals, es poden explotar, però sovint a un preu molt elevat, no només en dòlars comptants i sonants, sinó també en forma de danys al medi ambient.
Val la pena fer un ràpid recorregut per alguns dels llocs on podrem trobar aquest petroli per examinar el "prometedor" nou món del petroli del segle XXI.
Les companyies petroleres han estat perforant zones d'alta mar des de fa algun temps, especialment al Golf de Mèxic i al Mar Caspi. Fins fa poc, però, aquests esforços sempre s’han fet en zones d’aigües relativament poc profundes (uns pocs centenars de metres, com a màxim) permetent a les companyies petroleres fer servir trepants convencionals muntats sobre molls fixos. La perforació del petroli d’aigües profundes és una qüestió totalment diferent. Fan falta plataformes de perforació especialitzades, sofisticades i extremadament costoses que es poden valorar en milers de milions de dòlars.
Després del desastre, el govern d'Obama va imposar una prohibició temporal de perforació a les zones d’aigües profundes. Tot just dos anys després, la perforació a aquestes zones del golf de Mèxic ha tornat als nivells anteriors al desastre. El president Obama també ha signat un acord amb Mèxic, permetent la perforació a la part més profunda del Golf, al llarg de la frontera marítima amb Mèxic.
Mentrestant, la perforació a les aigües profundes s'està accelerant en altres llocs. El Brasil, per exemple, s'està movent per explotar els seus camps "pre-sal" (anomenats així perquè es troben per sota d'una capa movedissa de sal) a les aigües de l'Oceà Atlàntic, lluny de la costa de Rio de Janeiro. Nous camps mar endins s'estan desenvolupant de manera similar a les aigües profundes davant Ghana, Sierra Leone i Libèria.
Els camps d'aigües profundes del Brasil, considerats per alguns experts com el descobriment de petroli més prometedor d'aquest segle, seran especialment cars, ja que es troben sota 2.500 metres d'aigua i 4.000 metres de sorra, roca i sal. Seran necessaris els equips de perforació més avançats i costosos del món, alguns dels quals encara estan en fase de desenvolupament. Petrobras, l'empresa d'energia controlada per l'Estat, ja ha compromès en aquest projecte 53.000 milions de dòlars pel període 2011-2015, i la majoria dels analistes creuen que serà només un modest pagament inicial d'un cost final que pot ser impressionant.
El petroli de l'Àrtic
S'espera que l'Àrtic proporcioni una part significativa del subministrament de petroli del món futur. Fins fa poc, la producció a l'extrem nord ha estat molt limitada. A part de l'àrea de la Badia de Prudhoe d'Alaska i una sèrie de camps a Sibèria, les principals empreses han deixat bastant de banda la regió. Però ara, veient que no hi ha altres opcions, s'estan preparant per fer incursions molt més importants cap a un oceà Àrtic que es troba en ple desglaç.
Des de qualsevol perspectiva, l'Àrtic és el darrer lloc on ens adreçariem per extreure petroli. Les tempestes són freqüents i les temperatures hivernals molt baixes. La majoria de l'equipament ordinari no funcionarà treballant en aquestes condicions. Són necessaris equips especialitzats i costosos. Els equips humans de treball no podran viure molt temps a la regió. Els subministraments més bàsics, com aliments, combustible, materials de construcció, s’hauran portar des de milers de quilòmetres de distància a un elevat cost.
Les principals empreses energètiques s'estan preparant per explotar les riqueses de l'Àrtic. L’estiu vinent, la companyia holandesa Shell espera iniciar una perforació de prova en els mars de Beaufort i Chukchi, adjacents al nord d'Alaska. El govern d'Obama encara ha d'atorgar els permisos finals d'operació per a aquestes activitats, però s'espera la seva aprovació. Alhora, les empreses Statoil i altres estan planejant perforacions al Mar de Barents, al nord de Noruega.
Igual que a tots els escenaris extrems, l'augment de producció a l'Àrtic augmentarà significativament els costos operatius de les companyies petrolieres. Shell, per exemple, ja ha gastat 4.000 milions de dòlars només per la preparació de proves de perforació a les costes d'Alaska, sense produir un sol barril de petroli. El desenvolupament a gran escala a aquesta regió ecològicament fràgil, que compta amb la ferotge oposició dels ambientalistes locals i dels pobles indígenes, multiplicarà aquesta xifra.
Sorres bituminoses i petroli pesat
Fins ara, les sorres bituminoses del Canadà s'han obtingut a través d'un procés similar a la mineria a cel obert, utilitzant pales enormes per remoure la barreja de sorra i asfalt. Però la majoria dels betums de les sorres bituminoses de la província d'Alberta que es trobaven prop de la superfície ja s'han esgotat, el que significa que tota l'extracció del futur requerirà un procés molt més complex i costós. El vapors’ hauràd’ injectar en grans concentracions i a més profunditat per fondre el betum i permetre la seva recuperació per mitjà de bombes molt grosses. Això requereix d'una inversió colossal en infraestructura i energia, així com la construcció d'instal•lacions de tractament per tots els residus tòxics que s'obtinguin. D'acord amb la Canadian Energy Research Institute, per un desenvolupament complet de sorres petrolíferes d'Alberta, es requeriria una inversió mínima de 218 mil milions de dòlars durant els pròxims 25 anys, sense incloure el cost de la construcció de gasoductes als Estats Units pel seu processament en les refineries de Estats Units.
Els costos ocults
Les reserves de "petroli difícil" com aquestes proporcionaran la major part del petroli nou que el món consumirà els propers anys. Una cosa és clara: encara que sigui veritat que es pot substituir el "petroli fàcil" a les nostres vides, el cost de tot el que està relacionat amb el petroli, ja sigui a la gasolinera, els productes derivats del petroli, els fertilitzants, etc., s’apujarà. Ens hi haurem d’acostumar. Si les coses passen com es preveu actualment, ens haurem d’endeutar per pagar el petroli que consumirem a les pròximes dècades.
I aquests són només els costos més evidents d’una situació on abunden els costos ocults, sobretot els que concerneixen el medi ambient. Igual que amb el desastre del Deepwater Horizon, l'extracció de petroli de les profunditats marines i de les zones geogràfiques extremes només es podrà fer amb uns riscos ambientals cada vegada més grossos. Després de tot, aproximadament cinc milions de barrils de petroli s'han abocat en el Golf de Mèxic, gràcies a la negligència de BP, causant grans danys als animals i als hàbitats marins costaners.
Tinguem en compte que, malgrat la catàstrofe que va representar, aquesta catàstrofe va passar al golf de Mèxic, on es van poder mobilitzar importants elements de neteja i on la capacitat de recuperació de l'ecosistema natural és relativament robusta. L'Àrtic i Grenlàndia representen una història totalment diferent, donada la seva distància a les possibilitats de neteja existents i donada l'extrema vulnerabilitat dels seus ecosistemes. Els esforços per restaurar aquestes zones com a conseqüència de vessaments massius de petroli costarien molt més que dels 30 - 40 mil milions de dòlars que s'espera que pagui BP pels danys causats pel Deepwater Horizon, i seran molt menys eficaços.
A més de tot això, molts dels camps més prometedors de "petroli difícil" es troben a Rússia, a la conca del Mar Caspi, i prop de les conflictives zones d'Àfrica. Per operar en aquestes àrees, les companyies petrolieres s'enfronten no només als costos previsiblement alts d'extracció, sinó també a les despeses addicionals que impliquen els sistemes locals de suborn i extorsió, al sabotatge per part de grups guerrillers, i a les conseqüències de conflictes civils.
En resum, tindrem un petroli car durant una bona estona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada