El govern central ha demanat als ajuntaments que informin sobre els deutes a proveïdors que tenen al 31 de desembre passat, per preparar crèdits per poder pagar-los, i així evitar que moltes empreses tinguin de tancar. L’ajuntament de Malgrat és un dels 3.000 que no té deutes d’aquest tipus. Els altres 5.000, si.
Això ha fet que algun responsable de l’ajuntament malgratenc hagi fet el fatxenda a la tele per vantar-se de la bona gestió municipal que “paga els seus proveïdors a trenta dies”. Però, de veritat l’ajuntament de Malgrat ha estat ben gestionat?. Analitzem-ho.
Des de l’any 2003 al 2011, les despeses corrents han augmentat, en euros constants (és a dir, un cop descomptat l’efecte de la inflació), de 733 a 826 euros per habitant, un augment del 12,6 %. Dintre d’aquestes despeses corrents, el que més ha augmentat ha sigut la despesa de personal, que ha passat de 345 a 415 euros per habitant (sempre en euros constants), un augment del 20,2 %. I aquest augment encara seria més important si el senyor Rodríguez Zapatero no hagués baixat el sou dels empleats públics d’un 5 %, i si, des de fa un parell d’anys, els sous del personal de turisme no s’haguessin tret dels comptes de l’ajuntament per passar als d’una empresa municipal. De manera que l’ajuntament de Malgrat ha tingut la mateixa gestió poc curosa dels diners dels contribuents que la majoria de les altres administracions de l’estat.
Durant tots aquests anys, l’ajuntament de Malgrat ha compensat aquesta mala gestió de les despeses corrents reduint inversions: del 2003 al 2008 l’execució de les inversions no ha passat del 50 % de les inversions pressupostades. I si l’any 2009 i 2010 les inversions han augmentat, ha sigut gràcies als plans E del govern central, al Pla de Barris de la Generalitat i a una alegria pressupostària deguda a una tresoreria abundant.
Degut a aquest estalvi en les inversions, el deute de l’ajuntament va passar de 6 milions d’euros l’any 2002 a 3,3 milions l’any 2008. Una gestió prudent de l’endeutament. Però es va produir un canvi total els anys 2009 i 2010, anys en que l’endeutament pa passar a ser de 12,4 i 16,5 milions d’euros, respectivament.
Per què l’ajuntament es va endeutar tant? Perquè es volia construir un teatre auditori, que costaria 15 milions. D’aquest teatre auditori no se’n havia publicat cap estudi de viabilitat, el que fa pensar que la seva explotació hauria sigut ruïnosa. Amb la crisi, l’ajuntament no va trobar les ajudes que precisava per la construcció del teatre, de manera que s’ha trobat amb un romanent de tresoreria important que és el que ha permès pagar els proveïdors a trenta dies, fer més inversions del que era habitual, i no haver de demanar un crèdit a l’ICO.
Ens podem fer la pregunta de quans diners hauria degut l’ajuntament als proveïdors si no hagués demanat aquests crèdits pel teatre fallit. El càlcul no és gaire complicat. L’ajuntament ha tingut un
dèficit no financer de 6,3 milions els quatre darrers anys, als que, a efectes de tresoreria, hem d’afegir els deutes de la Generalitat a l’ajuntament, que són de 1,3 a 1,7 milions d’euros, segons qui parla. El que fa que, si no fos per l’endeutament fet els anys 2010 i 2011, l’ajuntament hauria d’haver demanat de 7,6 a 8 milions d'euros a l’ICO. No hi ha motius per anar fent el maco per la tele.
Però ens podem consolar sabent que, al travessar la Tordera, podem veure que els nostres veïns de Blanes encara ho han fet pitjor, ja que el seu deute als proveïdors, a 31 de desembre de l’any passat, era de 14 milions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada