Euro i independència de Catalunya

Hi ha avui al País un article molt interessant de Paul Krugman, titulat “La víctima grega”. No comentaré el que diu, però si una de les seves frases: “Per això Grècia, encara que sense estar exempta de culpa, es troba en dificultats principalment degut a l’arrogància de les autoritats europees, la majoria provinent dels països més rics, que es varen convèncer que podrien fer funcionar una moneda única sense un Govern únic. I aquestes mateixes autoritats han empitjorat la situació al insistir, malgrat les proves en contra, que tots els problemes de la moneda estaven causats pel comportament irresponsable dels europeus del sud, i que tot funcionaria si la gent estigués disposada a sofrir una mica més”.

Quan anava a l’escola, em varen ensenyar que la independència d’un país es basava en dues coses: l’encunyació de moneda i un exèrcit propi. Quan un país ja no encunya moneda ha perdut una bona part de la seva independència, ja que ha traspassat tot el poder econòmic a qui l’encunyi. A Europa, el fracàs econòmic actual es deu a que no hi ha un govern únic. Cada govern nacional vol tenir una política econòmica independent sense tenir en control de la moneda. Si l’euro es salva, serà perquè els governs nacionals s’aniran diluint, per arribar a ser només prestataris de serveis, com, per exemple, les diputacions. Si això arriba algun dia, quina necessitat tenim d’anar perdent el temps somiant amb la independència de Catalunya? Catalunya serà una part d’Europa, els estats nacionals actuals hauran desaparegut, i Europa serà una Europa de regions econòmiques, on Catalunya podrà existir sense cap tutela.

Si els governs nacionals no desapareixen, qui ho farà serà la moneda única. Quan aquesta moneda salti, el daltabaix serà monumental. Catalunya haurà d’aprofitar aquest trasbals per declarar la seva independència, ja que pertànyer a un estat arruïnat no serà cap bon negoci.

Alguns que s’autotitulen independentistes haurien d’aprendre del PNB, que tot això ja fa temps que ho té pensat i debatut. Els bascs no fan l’ànec desplegant banderes estelades al parlament espanyol, però tenen el seu camí traçat. Alguns farien bé d’imitar-los.