divendres, de setembre 28, 2012

L’hora de la veritat


Sembla que l’hora de la veritat està a punt d’arribar. Em refereixo al referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. D’aquí a menys de dos mesos hi ha eleccions al Parlament i, segons quin sigui el resultat, el govern que en surti prepararà el referèndum. Endavant les atxes!, diuen alguns, que veuen el seu somni d’una Catalunya independent es va fent realitat, a una velocitat que no haurien pogut creure fa poques setmanes.

Per què volem una Catalunya independent? Per dos motius. El primer, que actualment no es respecta la identitat catalana, com es demostra amb les repetides sentències contra l’educació en català, sentències recolzades principalment pel PP, però també pel PSOE, i, no cal dir-ho, pels mitjans de comunicació de la caverna. A Espanya no volen que els catalans siguem diferents, i saben, com ho sabia el Caudillo, que l’idioma és fonamental per mantenir aquesta diferència.

El segon motiu és econòmic. Espanya ens roba, diuen molts, posant com a exemple les balances fiscals. En efecte, si prenem les xifres de 2009, el dèficit fiscal català amb el sector públic central, calculat segons el mètode del flux monetari i neutralitzat pel cicle econòmic, va ser de 16.409 milions d’euros (8,4 % del PIB), mentre que el calculat segons el mètode del flux del benefici, també neutralitzat pel cicle econòmic, va ser de 11.261 milions (5,8 % del PIB). Si bé ambdós resultats són molt diferents, i si bé alguns experts, com la professora Maite Vilalta, els creuen exagerats, per haver “oblidat” algunes correccions (per exemple, segons aquesta professora, els 16.409 milions del mètode del flux monetari serien, després de totes les correccions, “només” 12.216), no hi ha cap dubte que el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central és molt elevat, ja que les xifres que es coneixen d’alguns estats federals els dèficits màxims es situen per sota del 4,5 % i en algun cas, per sota del 3,5 %. Jo qualificaria un dèficit fiscal del 8,4 % d’espoli, però un dèficit fiscal del 5,8 % d’excessiu.

Ningú ha presentat les balances fiscals del 2010 i del 2011. Amb la crisi, la reducció dels ingressos fiscals i l’augment dels aturats, és possible que presentin algunes sorpreses.

Com es presenta el futur?. Pel que fa al primer motiu, no hi haurà discussió. A Espanya no volen entendre el problema. De manera que el 25 a 30 % de catalans (l'estimació és meva) pels que la identitat i la defensa de l’idioma no es poden mantenir estant units amb Espanya, la decisió ja està presa. Pel que fa al motiu econòmic, queden moltes coses per aclarir, entre elles el dèficit fiscal. Però també si una Catalunya independent tindria prou recursos per poder disminuir les retallades, i, encara que alguns ho tinguin clar, si una Catalunya independent entraria o no a la Unió Europea.

Penso, doncs, que la decisió final del poble català es farà en funció dels avantatges o desavantatges econòmics de la independència de Catalunya. A Espanya ja es comencen a presentar càlculs per demostrar que una Catalunya independent no estaria millor que ara, sinó pitjor. Els partidaris d’una Catalunya independent, si volen guanyar el referèndum, hauran de demostrar el contrari. El que no serveix de res són les amenaces del govern central sobre la legalitat o no del referèndum.

La pregunta que em faig és la següent: i si el govern central fes una proposició de finançament reduint el dèficit fiscal al 3,5 % màxim i conservant l’ordre de riquesa de cada comunitat autònoma desprès de deduir el dèficit fiscal, el vot per la independència de Catalunya seria majoritari?

Ens esperen uns mesos molt interessants.