La Chaconeta

Feia temps que no sentia parlar de la Chaconeta. Ara ha tornat a ser protagonista amb una carta oberta on es posiciona davant la possibilitat de consultar al poble català pel futur que vol. Evidentment, des d’un punt de vista negatiu sobre la possibilitat de que hi hagi una consulta. Es ben lliure de defensar aquesta posició, encara que no sigui la del partit a la que pertany (sempre he defensat que els diputats no han de seguir forçosament el que els dicten els seus partits).

El problema de la Chaconeta no és que digui o pensi una cosa o una altre. Es si algú li fa cas. Una senyora que va ser ministra de l’habitatge des del 6 d’abril del 2007 fins al 13 d’abril del 2008 i no es va donar compte que hi havia un boom de la construcció que ens portaria ineluctablement a una crisi bancària i econòmica important, té molt poca credibilitat. I, quan va deixar l’habitatge per fer-se càrrec de defensa, se la recorda únicament pel seu crit “Capitán, mande firmes”. De la gestió de l’enorme deute del seu ministeri, rien de rien.

Es tracta d’una persona amb una lleugeresa comparable a la del seu mentor Rodríguez Zapatero, de manera que és indiferent que digui i opini el que vulgui. Ella juga a ser la candidata del PSOE a les properes generals. I, com que estem en un país que ha elegit com a presidents del govern als senyors Aznar, Zapatero i Rajoy, dels que és difícil destriar qui dels tres ho ha fet més malament, és possible que tingui alguna possibilitat.