Les causes de la Guerra de Síria

Les limitacions de la producció gas i de petroli són una de les causes més importants de la guerra que actualment està tenint lloc a Síria. M’explico: Síria era, fins no fa gaire temps, una nació que exportava petroli. Ara, n’ha d’importar, i per dues raons, la producció ha disminuït i el consum ha augmentat, com es pot veure a la figura: des de l’any 1996 la producció va disminuint, mentre que el consum ha anat augmentant, fins que ha igualat a la producció l’any 2011. La producció ha anat disminuint, des de l’any 1996 fins al 2010 degut a l’esgotament dels pous petrolífers sirians. La disminució dels dos darrers anys és deguda a la guerra civil.

 

Mentre la producció de petroli va augmentant, un país exportador de petroli hi guanya de dues maneres:

 

-         una part de la producció de petroli pot ser usada internament, el que permet augmentar la producció d’aliments i la producció industrial

-         el producte de les exportacions de petroli es pot fer servir per alimentar programes governamentals d’educació, de subsidis pels aliments bàsics o per construir autopistes.

 

Síria, que tenia 8,8 milions d’habitants l’any 1980, en té ara 22,8 milions, degut, almenys en part, als excedents de les exportacions de petroli, que permetien augmentar la producció agrícola i donar subsidis per mantenir baix el preu dels aliments bàsics.

 

Quan les exportacions van anar baixant, el govern es va trobar menys capacitat per pagar programes d’ajuda com els subsidis als aliments i nous programes de suport a l'agricultura de reg. A Síria, els preus del blat es van duplicar entre 2010 i 2011, per una combinació de raons, incloent una sequera i una reducció dels subsidis. Si els ingressos procedents de les exportacions de petroli haguessin sigut suficients, la sequera s’hagués pogut pal·liar dessalinitzant més aigua de mar, però no va ser possible. I quan els productes bàsics s’apugen molt, els ciutadans tendeixen a sentir-se cada cop més descontents, i esdevé probable una guerra civil.

 

Per tant, l'esgotament del petroli és probablement un contribuent significatiu als actuals disturbis.

 

Hi ha qui argumenta que Síria té més jaciments de gas i de petroli que es poden explotar, i que, en conseqüència, els problemes actuals d'esgotament del petroli són temporals. En particular, l'informe de l'EIA (Agència Internacional de l’Energia) sobre Síria assenyala que hi ha dos recursos de petroli d'esquist a Síria i que hi ha recursos de gas natural a la zona costanera que Síria podria desenvolupar. Però hi ha diverses raons per les que aquest optimisme no es justifica. Pràcticament, encara que hi hagués pau i hi hagués abundància de capitals d'inversió, el desenvolupament d'aquests nous recursos trigaria uns quants anys. Durant aquest període, els altres països haurien de donar a Síria recursos suficients per mantenir la població pacificada. I això és molt complicat de realitzar, sobretot si aquests altres països també estan arribant als seus propis límits pel que fa a la producció de petroli.

 

El futur a Síria és complicat. I no oblidem que a Iran passa tres quarts del mateix: una producció de petroli que minva i un consum que augmenta, amb l’agreujant de que el petroli iranià és cada cop de qualitat més dolenta, de manera que és complicat poder-lo destil·lar per treure’n  benzina. Una altre guerra civil a l’horitzó? Segurament per evitar-la els iranians tenen tant d’interès a desenvolupar l’energia nuclear.