1 - Els catalans no poden decidir unilateralment les fronteres d'Espanya.
2 - És un eufemisme parlar de dret a decidir i que hauria d'anomenar-se dret a l'autodeterminació, reservat als tractats internacionals a les colònies i als països sotmesos a conflictes bel.lics.
3 - Que la única manera de fer la consulta és anar al Congrés i demanar la reforma de la Constitució.
4 - La de fomentar el missatge de que Espanya ens roba.
5 - Dir que una eventual Catalunya independent podria seguir dins de la Unió Europea.
Continua el PP, per boca de la senyora Sánchez Camacho, aferrant-se a la legalitat constitucional, sense tenir en compte que el que es demana no és una Catalunya independent, si no una consulta al poble català sobre quines són les relacions que estima millors amb Espanya. I una consulta sobre aquest tema pot ser perfectament legal.
Els catalans poden decidir sobre el futur que volen. I si volguessin ser independents, ningú els podria privar d'aquest dret, encara que es modifiquessin les fronteres d'Espanya. Pel que fa al dret internacional, potser Espanya hauria de pensar a aplicar-lo a Gibraltar, a Ceuta i a Melilla: on els ciutadans volen seguir sent espanyols, és la voluntat dels ciutadans la que compta; on els ciutadans volen ser britànics, la seva voluntat no val res.
Dir que la única manera de fer la consulta és anant al Congrés per demanar la reforma de la Constitució és poc exacte. La consulta es pot fer dins de la Constitució, ja que aquesta només parla de referèndums consultius, però no de consultes. Els referèndums consultius han de ser convocats pel Rei, a petició del President del Govern i prèvia autorització del Congrés. Les consultes no demanen tantes parafernàlies i la Constitució no en diu res. A més, en un país on els referèndums només són consultius, es sobreentén que el resultat d'una consulta només serà "consultiu". Per què, doncs, tanta por?
Diu la senyora Sánchez Camacho que es fomenta el missatge de que Espanya ens roba. Però ella admet que Catalunya no està tractada, des del punt financer, correctament. Espanya no ens roba, però sembla que es queda amb més recursos dels que seria just. No és ben bé el mateix, però s'hi assembla molt.
Finalment, diu que és mentida que Catalunya continuarà pertanyent a la Unió Europea. Són els ciutadans els que hauran de decidir, vistos els arguments d'uns i altres, si aquesta qüestió els fa votar d'una o altre manera.
Si la senyora Sánchez Camacho, en lloc d'acusar els altres de mentiders, s'ocupés de que el govern central fos més respectuós amb Catalunya, respectés l'ensenyament en català (que és la primera en combatre), si fes callar el senyor Wert, si aconseguís que el seu partit fes propostes econòmiques acceptables, potser contribuiria a que molts catalans es decantessin per seguir sent espanyols. Acusant els altres de mentiders, critica la palla dels ulls dels altres sense veure la viga a l'ull propi. I la seva viga és que la responsabilitat de la situació actual té nom i cognoms: Mariano Rajoy i Brey, aquell que va presentar el recurs contra el nou Estatut, i que, per aconseguir el seu objectiu, no va dubtar a fer el necessari per desprestigiar el Tribunal Constitucional, no renovant els seus membres. I un individu així, i un partit així, volen donar-nos lliçons de patriotisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada