La qualitat de l’educació

S’ha publicat el darrer informe PISA (Programme for International Student Assessment) que s’elabora per avaluar la qualitat de l’educació de més de seixanta països. Aquest informe es realitza examinant alumnes de quinze anys, i és probablement un dels indicadors més solvents de la situació de l’ensenyament pel món.

Molta gent creu que la qualitat de l’educació està directament relacionada amb la quantitat de diners que s’hi destinen. En realitat, no sempre és així. El citat informe revela, per exemple, que els Estats Units i Austràlia, que han augmentat de manera important els seus pressupostos destinats a l’ensenyament, no han gaudit de millores proporcionals de la qualitat de l’educació.

Tampoc és proporcional a la qualitat de l’ensenyament el nombre d’hores de classe que ofereixen els programes docents. El cas de Finlàndia demostra que els seus alumnes són els millors en lectura i ciències i els segons en matemàtiques, amb menys hores de classe que els seus col•legues d’altres països.

Els països que encapçalen el ranking del informe PISA coincideixen en que contracten els millors professors, els motiven per treure’ls-hi el millor partit i intervenen ràpidament quan detecten que baixen les qualificacions dels alumnes. Es comprova que, avui com ahir, les millors qualificacions s’obtenen quan els professors són de categoria, quan els docents saben ensenyar i fan atractiu el coneixement als alumnes. Això sol passar quan es contracta els millors per l’ensenyament.

Als Estats Units és ben conegut que acaben sent professors de l’ensenyament secundari i bàsic el terç dels graduats universitaris amb pitjors qualificacions. En canvi, a Corea del Sud, els professors surten del 5 % dels graduats que obtenen les millors qualificacions. I, el que és més sorprenent per la nostra mentalitat, els professors de Corea del Sud, malgrat el lloc privilegiat que el seu país ocupa en el ranking del informe PISA, tenen uns sous que estan per sota dels d’altres països més endarrerits.

Un altre element que explica l’èxit de l’educació el trobem en els programes de formació permanent del professorat. A Singapur, per exemple, els professors joves tenen un tutor que els hi transmet la seva experiència i cent hores anuals per a la formació. A Finlàndia, el país més valorat en qualitat educativa, els professors es distribueixen en equips perquè col•laborin: es supervisen mútuament les seves classes i tenen una tarda a la setmana per preparar junts les lliçons.

Finalment, com és lògic, qui és més diligent per corregir el que no funciona sol guanyar.

En fi, més que en paràmetres quantitatius, la qualitat de l’ensenyament depèn de la categoria dels professors, de la seva preparació i de la seva formació. Reclutar els millors per l’educació sol donar com a resultat una millora de la qualitat de l’educació. Es clar, però, que perquè els millors vagin a l’ensenyament, aquest ha de tenir el suficient atractiu per atraure els graduats amb millors qualificacions.

(D’una conferència del catedràtic Jaime Rodríguez-Arana)