Mama, tinc set

Quan érem joves i estudiàvem geografia d’Espanya, ens ensenyaven que hi havia l’Espanya seca i l’Espanya humida. La diferència entre les dues la feia la quantitat de pluja, que, per una era de menys de 750 mm, i per l’altre de més de 750 mm de pluja per any.

Malgrat i el Maresme, i Girona, que eren llavors la nostra geografia immediata, eren de l’Espanya humida, cosa de la qual, aneu a saber perquè, n’estàvem molt orgullosos, com si nosaltres tinguéssim un mèrit qualsevol sobre aquesta circumstància. Ens imaginàvem els pobres habitants de l’Espanya seca vivint en una zona sense boscos, mig desèrtica, on només hi havia agricultura de secà i figues de moro, com les que trobàvem a la pujada del Castell.

Fins i tot, els llibres de text portaven mapes (en blanc i negre, no en color, com ara) on es veia el que plovia a cada zona d’Espanya. S’hi veia clarament que Malgrat i el Maresme es trobaven a la zona semi humida, que Olot, La Garrotxa i Puigcerdà eren molt humides. I nosaltres ho relacionàvem amb la quantitat de verdor de cada comarca. Érem, almenys en això, gent observadora.

I, a més, érem gent que no ens espantàvem quan el Cap de l’Estat d’aleshores, el general Franco, ens explicava en el discurs de final d’any allò de la “pertinaz sequía”, causa de les males collites i de l’escassesa de patates als mercats. Això és cosa de Madrid i de l’Espanya seca, ens dèiem, i quedàvem tan contents.

Però, noi, això s’ha acabat. Em recordo quan es va construir el pantà de Sau, quan hi anàvem per veure, quan no estava ple, el campanar que sortia per sobre de l’aigua embassada. Aquest pantà, destinat a emmagatzemar l’aigua del Ter per Barcelona i altres comarques, ens donava la seguretat de que nosaltres, i no com els de l’Espanya seca, tindríem sempre aigua per beure.

La quantitat d’aigua que el Ter “entrega” cada any al pantà de Sau va baixant de manera inexorable. Pot variar d’un any a l’altre, però la tendència és a la baixa. Al principi, aquesta quantitat d’aigua era de més de 600 hectòmetres cúbica per any. Ara és d’uns 400. No sé si això és degut a que la pluja ha disminuït, o bé a altres raons (potser es consumeix més aigua abans que arribi a Sau), però el que si sé que és un problema important. Cada vegada som més, i cada vegada hi ha menys aigua.

La solució, o les solucions, si és que n’hi ha, en un pròxim capítol.