Canvi climàtic (i 7) – Conclusions

El clima està canviant?

El clima no ha deixat mai de canviar: en els darrers 420.000 anys si ha hagut quatre eres glacials, d’uns 100.000 anys de durada cadascuna, amb intervals càlids. Ara estem vivint el darrer d’aquests intervals, que va començar fa uns 15.000 anys. Aquest “estiu” que estem vivint s’ha d’acabar algun dia, i probablement serà seguit d’una altra era glacial.

A més, aquests darrers 15.000 anys “d’estiu” no han estat gens regulars: fa uns 12.000 anys, una onada de fred sec va fer que els homes, que eren pescadors i recol•lectors, inventessin l’agricultura i la ramaderia. Cap a l’any 2.200 abans de Crist, un canvi climàtic va arruïnar la primera ciutat que va existir: Ur, a la Mesopotàmia; aquest canvi de clima va ser produït per una enorme erupció volcànica. L’època romana va ser de clima més aviat temperat, que va durar fins a començament del segon mil•lenni. El període del 1300 al 1850 va ser un període fred. Els canvis de clima varen ser la causa de la desaparició de la civilització maia i de les dues edats fosques de l’imperi egipci. I així podríem continuar.


Es coneix el perquè d’aquests canvis de clima?

D’alguns, sí. Per exemple, dels deguts a fortes erupcions volcàniques. Pels canvis més profunds, en canvi, és molt complicat de determinar-ne la causa. Una variació mínima de l’angle d’inclinació del planeta o de la seva òrbita poden generar variacions colossals del clima. La radiació del sol pot variar: de fet, se sap que ha variat al llarg de milions d’anys.


I el canvi climàtic actual?

Hi ha una evidència de que la temperatura mitjana del planeta ha augmentat des de fa cent anys. Aquest augment ha estat relativament petit, de menys d’un grau. Per altra part, degut a la combustió creixent de combustibles fòssils, la concentració de CO2 ha augmentat. Com que el CO2 és un gas d’efecte hivernacle, és fàcil fer una correlació antre aquests dos fets.

El que és més complicat de contestar és la part de l’augment de temperatura degut a l’augment del CO2 i la part deguda a causes naturals, les de sempre.

Tenim una sèrie de coneixements preocupants, però també hi ha moltes coses que desconeixem. Aquestes coses que desconeixem poden ser bones o dolentes, no ho sabem. Ni sabem de quina manera poden influir en el canvi climàtic. Hem de ser molt prudents al interpretar el que coneixem. Sobre tot, hem de continuar investigant.


Per què, doncs, tot aquest enrenou, que ens venen com certeses?

Això forma part de la comunicació. Si no s’anuncien desgràcies no es ven. Si no s’anuncien desgràcies, ningú t’escolta. El que fa l’Al Gore, per a mi és exagerar. Es volen trobar notícies que impactin el personal sembrant terror per coses de les que no se’n està segur i que són a llarg terme.

Això no vol dir que tot sigui fals. Hi ha un problema del que desconeixem molts aspectes, però hi ha un problema que hem de tractar seriosament. El que sabem segur és que des de fa 150 anys hi ha hagut una emissió molt forta de CO2, i que la concentració d’aquest gas ha augmentat un 30 %, i que això és un augment molt important. Tot el que podem afirmar és que en el segle XX la temperatura ha augmentat entre mig i un grau. El que ve a dir l’IPCC és que en el segle XXI la temperatura, si seguim així, augmentarà, potser, un parell de graus més. I no podem afirmar res més. Tota la resta són conjectures més o menys gratuïtes.

En tot cas, és clar que el nostre consum d’energia depèn massa de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. I tothom està d’acord en que aquestes emissions s’han de reduir.


I de la pujada del nivell del mar, que en dius?

S’han dit moltes coses. L’Al Gore parla d’un augment d’uns quants metres. Em sembla molt exagerat. Un 95 % de l’aigua continental gelada es troba a l’Antàrtida, i allà les temperatures estan baixant. I recordem que la fusió dels gels oceànics no fan pujar gens el nivell del mar. No hi ha cap certesa de que el nivell del mar pugi més de 30 a 40 centímetres els propers cinquanta anys. Després, ja es veurà més endavant, quan es tinguin més dades.


Com ens pot afectar la pujada de la temperatura de dos graus?

Depèn on ens situem. A Noruega, per exemple, estaran encantats. A Galícia, probablement també. I no oblidem que amb hiverns més suaus, es necessita menys calefacció i s’envia menys CO2 a l’atmosfera.

Les prediccions que es fan sobre la influència d’aquest possible augment de temperatura sobre els climes locals són molt poc fiables.


I davant aquestes incerteses, no és millor prendre mesures per prevenir, i dir que tot es presenta negre no és millor que dir que no hi ha cap problema?

Potser si, no ho sé. Però també podria ser pitjor el remei que la malaltia. Si es prenen decisions precipitades, degudes a estats emocionals causats per l’exageració, poden ser decisions equivocades. Un animal espantat no pensa, no fa res, corre i pren decisions que el precipiten cap al perill que vol evitar. Si la nostra societat s’espanta, podria fer el mateix.


I els que tenen certeses?

S’equivoquen. A la ciència no hi ha certeses, només hi ha probabilitats, no hi ha absoluts. En canvi, molts han convertit el canvi climàtic en un dogma, amb certeses absolutes: s’enganyen i enganyen al públic. Els ecologistes que defensen com científica la certesa que tenen saben, si són intel•ligents, que estan enganyant al públic.


Conclusió?

Ja ho he dit al principi: el clima canvia, i ho fa, en part, degut a l’augment de gasos d’efecte hivernacle. No sabem si aquesta part és o no majoritària, per desconeixement d’altres factors que també en podrien ser una causa important (la variació de la radiació solar en seria una, per exemple), i que han estat la causa d’una variació important del clima en temps històrics.

S’ha de continuar investigant per anar reduint les coses que desconeixem i que també poden influir sobre el clima.

Ens hem de preocupar per reduir els gasos d’efecte hivernacle en el nostre consum d’energia.

I, sobretot, no considerem tot el que ens diuen com un dogma. Hi ha encara molts punts foscos en aquesta nova religió.

En resum, hem d’aprendre a viure amb incerteses. Encara que a tots ens agradaria tenir certeses per prendre les bones decisions.

Ah, i llegiu la contra de la Vanguardia d'avui, on el Sr Brian Fagan diu coses molt interessants, algunes de les quals he reproduït més amunt. I si podeu, llegiu el seu llibre El llarg estiu. Es molt interessant, i és senzill de llegir.