dilluns, de gener 26, 2009

Gestió de la prevenció dels riscs

Després del que ha passat aquests dies amb les ventades podríem fer una reflexió sobre la manera de gestionar els riscs que tenen les nostres autoritats. L’exemple més aparent és el de l’edifici de Sant Boi que es va enfonsar i va causar la mort de quatre criatures. Sense voler pressuposar res de les responsabilitats de ningú, ja que és clar que no en tenim els elements necessaris, sí que podem discutir sobre aquest cas per generalitzar el que s’hauria de fer i no es fa. Amb les conseqüències que després lamentem.

Se’ns diu que el que va passar a Sant Boi és excepcional, que mai hi havia hagut les ventades que es varen registrar. I bé, això no és cert. Segons diuen les mesures, el vent va ser de 99 a 111 km/h. Ara bé, quan mirem el mapa del Codi Tècnic de l’Edificació corresponent als vents, tant Sant Boi com Malgrat es troben a la zona eòlica C, on la velocitat “bàsica” dels vents que s’ha de tenir en compte per la construcció dels edificis és de 29 metres per segon, equivalent a 104 km/h. No podem pas afirmar, com s’ha fet alegrement, que les circumstàncies de l’altre dia hagin estat úniques i mai vistes, ja que estaven perfectament previstes.

Vistes les fotografies de l’edifici accidentat, sembla que es pot deduir que es tracta d’un edifici sense una estructura sòlida de pilars, i no es veuen contravents enlloc de la seva estructura. Aparentment, doncs, no era pas un edifici que complís amb les normes tècniques del Codi Tècnic de l’Edificació relatives al vent (això ho haurà de dir l’estudi tècnic que es faci amb detall i sobre plànols). Si fos així, el resultat era previsible.

L’acció que l’ajuntament de Sant Boi hauria d’haver fet és de fer verificar si la construcció en qüestió complia amb les normes tècniques. Bé amb els seus propis tècnics a la vista dels plànols o dels càlculs fets per qui el va construir, bé acudint a una empresa d’enginyeria o d’arquitectura especialitzada. Es tracta d’un edifici no massa antic, del 1993, raó per la qual s’haurien de tenir totes les dades.

Accions d’aquest tipus haurien de ser la prioritat de qualsevol gestió de la prevenció dels riscs causats pel vent per tots els edificis municipals que puguin albergar persones (poliesportius, casals, etc). Però no només per les accions del vent, sinó de totes les altres (neu, per exemple), que puguin posar en perill un edifici. Els ajuntaments haurien de tenir la seguretat de que tots els edificis d’aquest tipus que gestionen estan fets conformement a les normes actuals.

Però hem de tenir en compte que els edificis tenen una vida, que es mouen, que envelleixen. Una revisió periòdica d’aquests edificis és també necessària, i ho dic per experiència, ja que he fet revisar edificis que, sobre el paper, eren perfectes, però en els quals alguns reblons s’havien trencat, algunes soldadures s’havien esquerdat, algunes columnes o bigues mestres s’havien rovellat. Si un alcalde no està segur de tenir els informes corresponents de que els seus edificis acompleixen les normes de l’edificació, o si tenint-los no hi posa remei, té, en cas de desgràcia, una responsabilitat, no sé si penal, però sí moral.

Personalment, si jo fos l’alcalde de Sant Boi i no tingués un informe indicant que l’edifici enderrocat era conforme a les normes del Codi de l’Edificació tindria remordiments per no haver sabut aplicar com calia la gestió de prevenció de riscs dels edificis sota la meva responsabilitat.

I és que la gestió de la previsió de riscs és una cosa que els votants no veuen, que no porta vots com ho pot fer una obra nova, i que costa cara. Molts alcaldes se’n surten dient que coses com aquesta no passen mai. Fins que passen.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

- Fa 15 anys els CTE, Codi Tècnic de l'Edificació no existia.
- Cap ajuntament, mai, ha revisat el compliment de la normativa estructural, ni de gairebé cap altre, excepte accessibilitat, habitabilitat i incendis.
- El vent en un punt de control pot no tenir res a veure en un altre a 100m de distància, amb corrents acanalades per estretors de carrers i altres. Podria ser puntualment de 130 o 140 km/h.
- Les empreses de control tècnic contractades pels bancs per a donar assegurances decenals, fan un mostreig aleatori que permet intuïr que una estructura està ben calculada.
- Certificar que un projecte ho compleix tot, val tant com tornar-lo a fer, gairebé. Ja resulta prou car i denigrant per a la societat, com per a assumir aquests sobrecostos... en volem més????
- Els tècnics que ho revisarien no serien, ni de lluny, tant bons com els propis redactors del projecte.
- No podem pretendre eliminar el risc, ni controlar el controlador. Cada professional ha de ser prou responsable i prender les mesures d'assegurança que corresponguin.


Firmat: Marc, un arquitecte dels dos cantons, lliberal i de l'administració.

De bon rotllo eh...
Et llegeixo de fa temps, sobretot els temes medioambientals. Molt bon bloc.

Anònim ha dit...

Hola el meu gos i jo, et paso aquest enllaç:

http://normativaconstruccion.cype.info/1_01_a/pagina2.html?1123.

És referent a la normativa de construcció de l'any 1962 i parla de vents en el capítol 5e, però jo no ho sé interpretar.

Ho dic perquè m'ha deixat molt alertada l'argumentari de l'opinador anterior, al dir que fa 15 anys no hi havia codi de l'edificació. si bé, aquest codi és de l'any 2006,no em puc arribar a creure que anteriorment les normes per les construccions no estiguèssin regulades en relació vents, moviments sísmics, ... De fet no m'ho crec. La seva opinió és molt lloable, però caldrà saber si, tot i no haver el codi de l'edificació (per cert normativa no primària, ja que anteriorment n'hi han moltes d'altres) es regulaven amb edificacions fetes ja l'any 93 la problemàtica del vent, ... o d'altres efectes naturals.

Gràcies i a mesura que trobi més coses hi aniré contribuint.

Anònim ha dit...

A l'empresa privada tot aquest tipus de gent hi tindrien els dies comptats. A l'empresa pública hi cap molta gent, (amics, coneguts,parents,amics dels parents,votants llepaculs, aduladors,etc.) Aixis va el païs.

ssr ha dit...

Quan jo estudiava, i ja fa una quants anys (era als anys seixanta) m'havien ensenyat que quan es projectava una nau del tipus del pavelló sinistrat a Sant Boi s'havia de prendre una força del vent de 125 kg/cm2 (150 si es tractava d'una nau de més de 25 metres d'alçada). Aplicant la fòrmula q = u2/16, que és la que em varen ensenyar que donava la força del vent sobre una paret plana en funció de la velocitat del vent, aquests 125 kg/m2 es corresponen a una velocitat del vent d'uns 160 km/h.

No sé si tot això és encara vàlid quaranta anys després, però totes les naus que he projectat ho ha estat amb aquestes bases. Cap ha caigut, i això que n'hi ha unes quantes a La Corunya, a la vora del mar obert, on hi ha hagut vents de 160 a 180 km/hora...

Per altra banda, penso, perquè també ho he fet en la meva vida professional, que els edificis s'han d'auditar periòdicament: si més no, perquè els edificis es van deteriorant. Surt car, però la prevenció dels riscs no és mai gratuita.

Anònim ha dit...

Gràcies ssr,

De la teva explicació se'n pot desprendre que ja des dels anys 60 hi havia normativa aplicable a la construcció que feia obligatori el càlcul dels vents.M'has tret un pés de sobre perquè ja em veia jo reformant casa meva feta abans de l'entrada del Codi de l'edificació!!!
Marc arquitecte lliberal i de l'administració,cal diferenciar els cassos fortuits de les negligències que mai evidentment seran voluntàries ni conscients,per això rep el nom de negligència. De fet,ja es veurà segur que els pares i mares dels afectats voldran respostes i si el que va passar és fruit d'allò que se'n diu força mayor de la naturalesa o negligència ja se'ns farà saber.