Gestió de la prevenció dels riscs

Després del que ha passat aquests dies amb les ventades podríem fer una reflexió sobre la manera de gestionar els riscs que tenen les nostres autoritats. L’exemple més aparent és el de l’edifici de Sant Boi que es va enfonsar i va causar la mort de quatre criatures. Sense voler pressuposar res de les responsabilitats de ningú, ja que és clar que no en tenim els elements necessaris, sí que podem discutir sobre aquest cas per generalitzar el que s’hauria de fer i no es fa. Amb les conseqüències que després lamentem.

Se’ns diu que el que va passar a Sant Boi és excepcional, que mai hi havia hagut les ventades que es varen registrar. I bé, això no és cert. Segons diuen les mesures, el vent va ser de 99 a 111 km/h. Ara bé, quan mirem el mapa del Codi Tècnic de l’Edificació corresponent als vents, tant Sant Boi com Malgrat es troben a la zona eòlica C, on la velocitat “bàsica” dels vents que s’ha de tenir en compte per la construcció dels edificis és de 29 metres per segon, equivalent a 104 km/h. No podem pas afirmar, com s’ha fet alegrement, que les circumstàncies de l’altre dia hagin estat úniques i mai vistes, ja que estaven perfectament previstes.

Vistes les fotografies de l’edifici accidentat, sembla que es pot deduir que es tracta d’un edifici sense una estructura sòlida de pilars, i no es veuen contravents enlloc de la seva estructura. Aparentment, doncs, no era pas un edifici que complís amb les normes tècniques del Codi Tècnic de l’Edificació relatives al vent (això ho haurà de dir l’estudi tècnic que es faci amb detall i sobre plànols). Si fos així, el resultat era previsible.

L’acció que l’ajuntament de Sant Boi hauria d’haver fet és de fer verificar si la construcció en qüestió complia amb les normes tècniques. Bé amb els seus propis tècnics a la vista dels plànols o dels càlculs fets per qui el va construir, bé acudint a una empresa d’enginyeria o d’arquitectura especialitzada. Es tracta d’un edifici no massa antic, del 1993, raó per la qual s’haurien de tenir totes les dades.

Accions d’aquest tipus haurien de ser la prioritat de qualsevol gestió de la prevenció dels riscs causats pel vent per tots els edificis municipals que puguin albergar persones (poliesportius, casals, etc). Però no només per les accions del vent, sinó de totes les altres (neu, per exemple), que puguin posar en perill un edifici. Els ajuntaments haurien de tenir la seguretat de que tots els edificis d’aquest tipus que gestionen estan fets conformement a les normes actuals.

Però hem de tenir en compte que els edificis tenen una vida, que es mouen, que envelleixen. Una revisió periòdica d’aquests edificis és també necessària, i ho dic per experiència, ja que he fet revisar edificis que, sobre el paper, eren perfectes, però en els quals alguns reblons s’havien trencat, algunes soldadures s’havien esquerdat, algunes columnes o bigues mestres s’havien rovellat. Si un alcalde no està segur de tenir els informes corresponents de que els seus edificis acompleixen les normes de l’edificació, o si tenint-los no hi posa remei, té, en cas de desgràcia, una responsabilitat, no sé si penal, però sí moral.

Personalment, si jo fos l’alcalde de Sant Boi i no tingués un informe indicant que l’edifici enderrocat era conforme a les normes del Codi de l’Edificació tindria remordiments per no haver sabut aplicar com calia la gestió de prevenció de riscs dels edificis sota la meva responsabilitat.

I és que la gestió de la previsió de riscs és una cosa que els votants no veuen, que no porta vots com ho pot fer una obra nova, i que costa cara. Molts alcaldes se’n surten dient que coses com aquesta no passen mai. Fins que passen.