dissabte, de gener 24, 2009

Reflexió sobre l’exercici prolongat de l’autoritat

Molt interessant l’article d’ahir a La Vanguardia de l’articulista Xavier Bru de Sala que, aprofitant l’avinentesa de l’entrada en funció del nou president dels Estats Units, fa una reflexió profunda del tipus de lideratge que necessita la societat.

En copio una frase que trobo molt encertada: “és imprescindible advertir, i recordar, que l’exercici de l’autoritat converteix inexorablement la modèstia en egolatria; tendeix per naturalesa a tancar les oïdes més obertes; acaba, si no s’abandona a temps, convertint el propi poder en un fi en ell mateix”.

Penso que l’articulista té molta raó. I que molta gent s’hauria de fer la mateixa reflexió.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

tu tambe!

Anònim ha dit...

No els hi fotis ni cas, s'han vist atrapats per la crisi que ells mateixos han creat i ara estan rabiosos, desconcertats i acollonits. El ferro és roent però ells s'estimen més la cremada que la patacada. Ja es veuen a les llistes de l'atur implorant una ocupació tot i saber-se uns inútils integrals. Tenen menys futur que la Mérida d'alcaldessa.

Anònim ha dit...

El personatje del primer comentari hauria de fer-se mirar la picor.