El tancament de les centrals nuclears

Arran de la moció presentada a l’ajuntament demanant el tancament de la central nuclear de Garoña i l’establiment, per part del ministeri d’indústria, d’un pla pel tancament de les altres centrals nuclears d’Espanya, m’he preguntat si els partits antinuclears tenen alguna solució alternativa xifrada per proposar-nos.

Així, doncs, he consultat els programes electorals d’aquests partits (que, casualment, governen avui Catalunya), i no hi he trobat res de ben concret:

PSC: Mantenir el nostre compromís de reducció progressiva del percentatge de l’energia nuclear.

ERC: Cal que desenvolupem una estratègia de preparació per a les conseqüències que es poden esdevenir de l’augment de preu del petroli, la necessitat de l’aturada nuclear, …

ICV-EUiA : Tancament gradual de les centrals nuclears, mitjançant un Pla Pont. La darrera central es tancarà el 2018.

Només aquests darrers ens concreten alguna cosa: la data del tancament de les centrals nuclears, però no he vist que proposin res per reemplaçar-les. Es a dir, el detall del Pla Pont del que parlen.

També he consultat la darrera actualització de l’acord programàtic Entesa Nacional de Progrés, del mes d’abril de 2009, però no hi he trobat res sobre el tema que ens ocupa.


La situació de l’energia elèctrica a Catalunya

La producció bruta d’energia elèctrica a Catalunya, l’any 2006 (és el darrer any de que disposo), va ser de 45.014 GWh (gigawatts-hora), distribuïts de la manera següent:

Nuclear = 23.438 GWh (52,1 %)
Cicles combinats = 8.765 GWh (19,5 %)
Cogeneració = 5.310 GWh (11,8 %)
Hidràulica = 2.867 GWh (6,4 %)
Tèrmiques de carbó = 1.103 GWh (2,5 %)
Tèrmiques de fuel i de gas = 1.038 GWh (2,3 %)
Resta de producció = 2.494 GWh (5,5 %)

A més, s’han hagut d’importar 8.024 GWh per poder servir el consumidor.

Catalunya disposa actualment de tres centrals nuclears: Ascó I (que va entrar en funcionament comercial el 12/12/84), Ascó II (31/03/86) i Vandellòs II (8/03/88). Les tres centrals nuclears catalanes en funcionament suposen el 29% de la potència elèctrica instal•lada a Catalunya (3.147 MW) i el 52% de la producció bruta d’energia elèctrica.

Els permisos de funcionament d’aquest tres grups s’hauran de renovar per segona vegada entre el 2010 i el 2011 (veure el gràfic)


El Pla Energètic de Catalunya 2006-2015

Consultem, doncs, el Pla Energètic de Catalunya 2006 – 2015. Aquest document de més de 450 pàgines és molt complert. Es un Pla aprovat pel govern de la Generalitat l’onze d’octubre del 2005. Llavors, com ara, tant ICV-EUiA com ERC formaven part del govern, pel que és de suposar que no estan pas totalment amb desacord amb aquest Pla (prego als esperits escèptics que no riguin massa).

Doncs bé, aquest Pla preveu un augment del consum d’electricitat del 2,7 % anual entre els anys 2006 i 2015, el que fa una producció bruta prevista per l’any 2015 d’uns 67.000 GWh, que són 13.000 GWh més que els produïts o importats l’any 2006 . Per produir aquesta electricitat es preveu principalment (veure taula de la pàgina 384 del Pla):

- mantenir les centrals nuclears
- disminuir a menys de la meitat les centrals de fuel i gas, que passarien de 1.236 a 536 MW.
- tancar les centrals tèrmiques de carbó, que passarien de 160 MW a 0.
- construir cinc grups de 400 MW de cicle combinat, passant de 1.579 a 3.579 MW.
- augmentar la potència instal•lada d’energia eòlica fins a 3.500 MW (a partir de menys de 100 l’any 2003)

I el tancament de les centrals nuclears? Veiem el que diu el Pla:

- Les mesures d’estalvi d’energia elèctrica proposades en aquest Pla no permeten cobrir (en l’horitzó de l’any 2015) el dèficit de producció d’energia elèctrica associat al possible tancament dels tres grups nuclears actualment en funcionament a Catalunya.

- Així, el tancament de les tres centrals nuclears catalanes significaria construir deu centrals de cicle combinat de 400 MW addicionals a les que preveu aquest Pla, suposant un funcionament d’aquestes noves centrals de 6.300 hores equivalents anuals. D’acord amb aquesta substitució, si el tancament es realitzés de forma immediata, suposaria una sèrie de repercussions en costos econòmics i ambientals (increment de les emissions de gasos precursors de l’efecte hivernacle i contaminants primaris) que es comptabilitzen, de forma resumida, tot seguit:

1) Inversió en noves centrals: 1.803 milions d’euros.
2) Emissions CO2 addicionals: 9.080,7 kt/any.
3) Costos de combustible, funcionament i manteniment: 565 M€/any.
4) Costos de compra de drets d’emissió (suposant un preu de 10 €/t): 90,8 M€/any.

- També cal tenir en compte que les centrals nuclears requereixen inversions molt quantioses, amb períodes d’amortització molt dilatats. L’eventual tancament d’una central nuclear abans del seu període d’amortització, tant de la inversió inicial com de les inversions de millora fetes durant la seva vida, comportaria unes compensacions econòmiques importants als propietaris de la central.

- Igualment, en aquests costos de substitució de la producció nuclear a Catalunya no se n’han tingut en compte altres que també s’hi haurien d’afegir, com ara els costos de reconfigurar la xarxa bàsica de gas i electricitat, l’increment en el preu de l’electricitat per als consumidors finals, l’avançament d’inversions necessàries per a desmantellar les centrals, etc.

- Pel que fa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle, cal tenir present el compromís de Kyoto per part de l’Estat espanyol. Així, si avui es tanquessin totes les centrals nuclears espanyoles i es substituïssin per centrals de cicle combinat a gas natural, de l’actual 45% d’excés d’emissions totals de gasos d’efecte hivernacle de l’any 2004, respecte les que hi havia l’any 1990, es passaria a un 54%.

- D’acord amb aquesta proposta, el tancament de les tres centrals nuclears catalanes, es produirà més enllà del període contemplat en aquest pla (anys 2022, 2024 i 2026) i, per tant, no cal preveure dins aquest Pla de l’energia la construcció de centrals de generació d’electricitat que les substitueixin.

El que aquest Pla no diu, probablement perquè no convé als seus autors, és que el cost de generació d’energia elèctrica corresponent als anys d’extensió de l’operació d’una central nuclear és un 48 % més petit que l’estimat per una central nuclear nova, i de menys de la meitat del cost de les altres fonts energètiques.


Conclusions

- La posició real dels tres partits que demanen el tancament de les centrals nuclears és que, d’aquí al 2022, Déu dirà, ja que segurament els governs hauran canviat i nosaltres ja no hi serem. Que, com deia un professor de matemàtiques, és el que volíem demostrar. I és que hi ha molta demagògia pel món: en realitat, tant el PSC, com ERC, com ICV-EUiA deixen el debat pels que vindran.

- Pel que fa al PSC, el seu programa electoral és molt clar: al anar augmentant el consum, el percentatge d’energia nuclear, encara que no es tanqui cap central, anirà disminuint. Ningú els hi podrà dir que són mals complidors.

- Si parléssim d’ICV-EUiA (quin nom tan llarg per tant pocs votants), la seva proposta de tancar les centrals l’any 2018 no està d’acord amb el Pla que ells mateixos han aprovat.

Tornarem sobre altres aspectes del Pla, la lectura del qual és molt interessant.