El Pla d’Obres Públiques Municipals

El passat mes de novembre s’anunciava el Pla d’Obres Públiques Municipals, per un valor de 8.000 milions d’euros, amb el fi de reduir el número de gent aturada.

La setmana passada es va anunciar la creació d’un registre de bones pràctiques, on s’anirà explicant quines són les obres i els ajuntaments que han aconseguit donar més feina al personal, amb la intenció que els altres els copiïn.

Trobo tot això molt preocupant, ja que em recorda una època de la meva trajectòria professional en que la multinacional on treballava va decidir reduir costs instaurant una actuació descentralitzada que es deia Progrés Continuat. L’objectiu era de fer accions a cada societat de la multinacional i a cada una de les seves fàbriques o seccions per reduir costs (el que implicava, com a conseqüència lògica) un augment dels beneficis.

Dit i fet. A la societat a la que jo treballava, el President es va posar mans a l’obra. Va designar un responsable de Progrés Continuat, qui, de seguida, va contractar enginyers joves, especialitzats en gestió, i en va posar un per fàbrica: els “comissaris polítics”, els hi dèiem. Evidentment, aquests enginyers joves no tenien cap experiència industrial, i això era una acció voluntària, perquè havien de portar idees noves als directors de fàbrica, alguns d’ells vells dinosaures sense idees noves, com ara un servidor.

El responsable del Progrés Continuat va crear, com ara fa el govern, un registre de bones pràctiques, perquè les accions que havien donat resultat a una fàbrica fossin conegudes i aplicades a les altres.

També es va crear una comptabilitat paral•lela que, complementant la comptabilitat de cada fàbrica, donés cada mes els guanys obtinguts pel Progrés Continuat. Tant els directors de les fàbriques com els “comissaris polítics” tenien unes bonificacions segons el resultat que presentessin.

Tant aquesta comptabilitat paral•lela com el registre de bones pràctiques van ser un parany per tothom, però sobretot per l’empresa. Alguns directors de fàbrica, amb poca experiència o poc escrupolosos, es deixaven guiar pels seus “comissaris” i inflaven els guanys. Els vells dinosaures, que per experiència més que per saviesa, intuíem que alguns dels nostres col•legues ens enganyaven, havíem de perdre el temps explicant i discutint amb el nostre “comissari” i amb el responsable central el perquè no volíem aplicar les experiències “exitoses” dels nostres col•legues. Mentrestant, conforme els guanys del Progrés Continuat augmentaven, els beneficis comptables disminuïen.

Però ni el President da la societat ni el responsable central del Progrés Continuat es varen desanimar per tant poca cosa. Varen decidir centralitzar la comptabilitat i suprimir la comptabilitat de cada fàbrica: el guany era clar, ja que es disminuïen els costs. Varen aprofitar també per introduir, a la nova comptabilitat centralitzada, per tenir els resultats més de pressa, deien, les provisions donades pel Progrés Continuat, provisions que, un cop comptabilitzades les factures reals, s’anirien anul•lant.

El caos comptable va ser general. Els resultats mensuals no eren gens fiables, ja que les provisions no tenien, moltes vegades, ni cap ni peus: eren provisions “polítiques”. Al arribar a final d’any, la comptabilitat va declarar uns bons beneficis, que varen ser presentats pel President a la seu central de la multinacional. El president va ser felicitat per la seva implicació en el Progrés Continuat i pel seu èxit en aplicar-lo. Dues o tres setmanes més tard, la comptabilitat va donar uns altres resultats, un cop es varen comptabilitzar totes les factures i es varen anular les provisions del Progrés Continuat: la societat donava quantioses pèrdues.

El President no va trigar gaires setmanes en ser acomiadat. El responsable central del Progrés Continuat i els seus acòlits no varen durar gaire més. La multinacional va decidir vendre la nostra societat. Tot un èxit.

Uns mesos més tard vaig trobar, per casualitat, el que havia estat responsable central del Progrés Continuat. Em va dir que tot li anava bé: havia aprofitat l’experiència que havia adquirit a la nostra empresa per muntar una consultoria, i ajudava a altres empreses a implantar el seu Progrés Continuat, amb la seva comptabilitat paral•lela i el ser registre de bones pràctiques.

I així s’escriu la història. Aquesta experiència em fa pensar que el Pla d’Obres Públiques Municipals i el seu registre de bones pràctiques tindran el mateix final que el Progrés Continuat a la meva empresa: com més aturats a qui se’ls hi ha donat feina es declarin, més aturats reals hi haurà. I per què? Doncs perquè, per poder dir que per fer les obres han contractat gent aturada, algunes empreses hauran d’acomiadar alguns treballadors. I així els guanys que es presentin estaran inflats.

Espero que, si això es confirma, al President li passi com al de la meva empresa: que el fotin al carrer.