Rellegint Pla

Trobo a Internet una còpia del llibre d’en Josep Pla, Madrid, l’adveniment de la República, editat l’any 1933 per la Biblioteca Catalana d'Autors Independents. Es un llibre que ja havia llegit, als anys seixanta, publicat aleshores per l’editorial Selecta. Es un llibre que m’havia fet molt d’efecte al seu moment, de manera que me’l descarrego i el torno a llegir.

Seria incapaç de dir que les dues edicions siguin exactament les mateixes. Hi ha trossos que no recordo haver-los llegit. Però el llibre em torna a impressionar, menys en aquesta relectura per l’estil que pel fons. Hi trobo l’origen del meu convenciment de que la segona república espanyola no va ser un règim gens seriós, encara que tràgic, tant pels seus propis errors com per les circumstàncies externes amb les que va haver de lluitar (les conseqüències de la gran crisi del 1929 que, per cert, van ser les que la van portar al govern), que varen ser la causa de que acabés tant malament com va acabar.

Un dels capítols que més gràcia em varen fer quan vaig llegir el llibre per primera vegada, i que m’ha tornat a fer riure ara, és el que tracta de la República dels Treballadors, i que reprodueixo:


15 setembre -República de treballadors.

Araquistain treballa nit i dia perquè a la Constitució s’hi posi que Espanya és una República de trabajadores. Sembla que això molesta molta gent. Hom cerca una fórmula. Es aquesta: España es una República de trabajadores de todas clases. La gent queda més tranqui-la. La qüestió és passar l’estona.

El text de l’article constitucional a que fem referència ha estat telegrafiat a tot arreu del món i ha provocat innombrables rialles. Les més il•lustres s’han produït a Ginebra quan Briand, president del Consell de la Societat de Nacions, veient entrar Lerroux, Madariaga i tres o quatre professors més de la delegació espanyola, ha dit, amb el rellotge a la ma, constatant que feien una hora tard:

- Voilà: les travailleurs...

Lerroux s’assenta, veu que tothom riu i demana al delegat que té al costat que li expliqui la causa de la hilaritat :

- Ce que, vous savez, c'est un peu dificile de prendre serieusement certains travaux constitutionels que vous-êtes en train de faire en Espagne.

- Ah, claro, claro... - diu Lerroux, que no ha entès ni un borrall del que li acaben de dir - No faltaría más...


Rellegint-ho, em sembla que les coses no han canviat massa, almenys pel que fa a la facilitat dels nostres governants per parlar algun idioma que no sigui el castellà. Però també pel que fa a la futilitat de moltes de les seves actuacions, com ho va ser aquesta d'adjectivar la República com la dels treballadors.