Els preus del petroli i la crisi econòmica

El veritable origen de la crisi econòmica actual és l’augment dels preus del petroli que hi va haver del 2.004 fins a mitjans del 2.007. Aquest augment del petroli, que va passar dels 20 a 30 US $ per barril que es pagaven els anys anteriors, fins als gairebé 140 US $ per barril de mitjans de juliol del 2.007 varen provocar un augment de la inflació molt important. Aquest augment de la inflació va fer que els preus dels crèdits augmentessin, i així va arribar la frenada econòmica.

Com que, amb una baixa inflació i uns crèdits baixos el personal s’havia endeutat molt, i els bancs (sobretot els bancs que abans eren de inversió, i als que el president Clinton els va autoritzar a donar crèdits com a la banca comercial) varen haver de crear instruments al límit de la regularitat financera per satisfer tots els crèdits que la gent demanava. De manera que quan els crèdits es varen encarir i molta gent no va poder continuar pagant les hipoteques, els preus de les vivendes, que havien anat pujant com l’espuma, es varen esfondrar. I els instruments financers creats varen esdevenir paper mullat. I tots els que havien volgut especular es varen cremar els dits.

Però no ens equivoquem. L’origen de tot això va ser l’augment dels preus del petroli. I perquè els preus del petroli varen augmentar? Perquè a partir de l’any 2.003 la demanda de petroli va anar augmentant i la producció de petroli no va poder seguir aquesta demanda.

Al gràfic hi podem trobar els preus setmanals del petroli a partir de gener del 1.997 fins ara. Hi distingim diverses fases:

- uns preus estables fins al 2.003.
- un espectacular augment del 2.004 al juliol del 2.007.
- una baixada encara més espectacular del mes d’agost del 2.007 fins a finals del 2.008.
- una pujada des de primers del 2.009 fins ara, en que el brut es cotitza a uns 80 US $ per barril.

Amb la tornada del creixement econòmic mundial, la demanda de petroli continuarà augmentant. El consum actual de petroli és d'uns 85 milions de barrils per dia, però els jaciments actuals estan disminuint la seva producció. La capacitat de producció dels nous projectes d'explotació que es van a començar a explotar fins a l'any 2.015 són, segons el document The Oil Crunch, del que ja hem parlat:

2.010 = 5,7 milions de barrils per dia
2.011 = 3,2 milions de barrils per dia
2.012 = 3,4 milions de barrils per dia
2.013 = 4,4 milions de barrils per dia
2.014 = 4,2 milions de barrils per dia
2.015 = 2,4 milions de barrils per dia

Però a causa de la disminució de producció dels jaciments anuals, estimada en un 4,7% anual, l'augment net de producció serà de

2.010 = 2,1 milions de barrils per dia
2.011 = 0,2 milions de barrils per dia
2.012 = - 0,2 milions de barrils per dia
2.013 = 0,3 milions de barrils per dia
2.014 = 0,2 milions de barrils per dia
2.015 = - 1,2 milions de barrils per dia

Això significa que la producció de petroli començarà a estancar-se i, probablement, a disminuir, dins de menys de cinc anys.

Si considerem que la demanda de petroli continuarà augmentant, encara que sigui de manera poc important, com pot ser del 0,5% anual, es produiran tensions importants entre la producció i la demanda en l'any 2.015.

Com diu avui, a La Contra de la Vanguardia el senyor Pierre René Beauquis, ara mateix ens trobem en una fase de transició cap a la propera crisi. Serà, com diu el document del que hem tret aquestes dates, al 2.015, o serà, com insinua el senyor Beauquis, quan d’aquí a vint o trenta anys arribi el tan temut “pic del petroli”? Probablement d’aquí a cinc anys començarà una altre crisi econòmica important, que serà intermitent i que s’anirà allargant en el temps, fent-se cada vegada més forta.

Podeu consultar els preus del petroli aquí.