Grafits i pintades

Fa uns dies l’amic Miquel va publicar un post sobre aquest tema al seu blog El Politburó Capitalista. Recomano llegir-lo.

Ens parla d’un tema que trobo que reflexa bé l’estat d’esperit de la societat actual. I no parlo només del moment actual de crisi econòmica, sinó de l’esperit que, entre tots, hem anat construint durant aquests anys de democràcia. Ens hem cregut que la llibertat consistia a que cadascú fes el que volgués, i uns quants han decidit que embrutar les parets era el que volien fer. Hem reaccionat resignadament, i ens hem anat convencent que la resignació era la manera de reaccionar, no només davant els grafits, sinó davant moltes coses de la vida. Com, per exemple, l’urbanisme que ens ha anat encolomant.

Alguns diran que no hi ha res a fer. Que això passa per tot arreu. Però no és veritat. Al nord dels Pirineus no es troba l’embrutiment (en el doble sentit d’embrutar i d’embrutir) del paisatge urbà que tenim a Espanya i a Catalunya. Es clar que tampoc s’hi troba l’urbanisme que aquí hem acceptat.

Pintar grafits a les parets és una manca de civisme, i dóna la mesura del grau de la poca educació que tenen els seus autors . Deixar-los tal com estan, també és una manca de civisme i de la poca educació dels que no fan res per netejar-los.

Les eleccions municipals s’apropen. Hi haurà algun candidat que posi aquest tema al seu programa? Es tracta, de canviar l’aspecte dels carrers i, també, d’anar canviant la mentalitat resignada de la societat.