La situació elèctrica de Girona

Deia el senyor Puigcercós que el que pensés que amb la MAT (la línea elèctrica de molt alta tensió que ha de venir de França) no hi hauria hagut els problemes que hi hagut amb els subministrament elèctric a les comarques gironines, no entenia res.

Ahir mateix, el conseller Nadal va dir gairebé el mateix a la tele: els problemes de les línees d’alta tensió ja estaven arreglats al cap de dos dies, raó per la qual la MAT no hauria resolt res.

Ambdós diuen la veritat, però no diuen tota la veritat. La MAT, per ella mateixa, no hauria pogut impedir els problemes ocasionats per la nevada al subministrament d’electricitat. Però les subestacions i les línees d’alta i mitja tensió associades a la MAT potser sí. Perquè la MAT necessita unes subestacions i unes línees d’alta i mitja tensió per distribuir l’energia elèctrica.

Quan un mira la xarxa elèctrica de distribució de les comarques gironines sap que un dia o un altre hi haurà un problema important. Aquestes terres estan alimentades per una sola línea de 220 kV, i la seva distribució té molt poc mallatge. Això vol dir que una qualsevol avaria produïda en un lloc qualsevol deixarà sense corrent tots aquells que es trobin al darrere. I que un excés de consum pot ser fatal per tota la distribució. I això no ho dic jo, ho diu el govern de la Generalitat, al Pla Energètic de Catalunya 2006 – 2015:

Les comarques gironines, part del Vallès Oriental i nord del Maresme s’alimenten bàsicament des de la transformació 400/220/132 kV de la subestació de Vic i d’una línia 220 kV doble circuit Vic-Juià. En menor mesura també s’alimenten des de la transformació 220/110 kV de la subestació de Sant Celoni, la línia 110 kV doble circuit Sant Celoni-Tordera, la línia 132 kV alimentada des de la transformació 220/132 kV de la subestació de La Roca i la transformació 220/110 kV de la subestació de Santa Coloma i l’eix a 110 kV Osona-Sau-Susqueda-Girona.

Actualment, en l’alimentació de la zona hi ha un risc molt elevat que es produeixi un col•lapse de tensió:

• En situació de demanda extrema (tant d’estiu com d’hivern), amb totes les instal•lacions a plena disponibilitat, es produeixen uns nivells baixos de tensió tant a les xarxes de transport com
a les de distribució a 132 i 110 kV; situació en què el doble circuit a 220 kV Vic-Juià aporta gairebé la meitat de la potència que demanda la zona.

• En situació de fallada del circuit d’interconnexió a 400 kV Vic-Baixàs, la tensió de la barra de 400 kV de la subestació de Vic està per sota del límit que estableix la normativa (apartat 4.3.2 del procediment operatiu P.O.1.1 esmentat anteriorment). Això provocaria que les xarxes subsidiàries de 220 kV i de distribució a 132 i 110 kV, tinguessin uns nivells de tensió que afectarien el mercat i que s’estigués en perill de col•lapse de tensió.

• En situació de fallada simultània del circuit d’interconnexió a 400 kV Vic-Baixàs i del grup generador nuclear Vandellòs II (situació descrita en el procediment operatiu P.O.1.1. esmentat), la zona es trobaria en col•lapse de tensió.

• En situació de fallada del doble circuit a 220 kV Vic-Juià, es produiria la sobrecàrrega dels eixos 132 i 110 kV de les subestacions de Sant Celoni i La Roca i, eventualment, de l’eix Osona-Sau-Susqueda-Girona. Aquesta situació implicaria talls de mercat.

A més a més, amb la configuració actual, el futur desenvolupament del mercat a la zona queda compromès.

Per tal de millorar la situació actual de manca de fiabilitat i de qualitat de subministrament, així com per atendre les necessitats futures de demanda a la zona, cal fer una nova injecció de potència amb un grau de fiabilitat suficient. La futura entrada en servei d’una subestació a Bescanó, amb la transformació 400/220/132 kV, alimentada des de les línies Sentmenat-Bescanó i Vic-Bescanó, dóna resposta a aquesta necessitat.

(La futura subestació de Bescanó, segons es veu al croquis, estarà alimentada per la MAT que es vol construir i a la que alguns partits polítics s’oposen)

Amb uns alcaldes als que hem de felicitar per la seva actuació en favor dels afectats, però que, molts d’ells, prefereixen que els seus veïns contemplin un paisatge immaculat a que el contemplin amb algunes torres de distribució de corrent, les comarques gironines no poden argumentar que els incidents que s’han produït són indignes del segle XXI. La gestió dels riscs, tant al segle XXI de la nostra era com al temps de Pericles, implica renunciar a algunes coses (el nostre paisatge perfectament immaculat) si es volen disminuir els riscs (mallant la distribució elèctrica, equivalent a fer més torres i més subestacions). Algun dia sabrem quants projectes de línees de distribució i de subestacions estan parades per l’oposició dels ajuntaments.

Els alcaldes de les comarques gironines han signat un manifest on acusen les companyies elèctriques i el govern de la Generalitat del què ha passat. I tenen raó fe fer-ho, ja ho he dit en un post anterior: amb unes línees calculades per suportar la neu, el problema hauria sigut menys rellevant. Però, amb la seva oposició (la d’alguns alcaldes) a la MAT i a la construcció de línees d’alta i mitja tensió pels seus municipis, si han de buscar tots els responsables, també seria bo que es miressin en un mirall.

I és que no es pot voler tenir un paisatge sense torres elèctriques i, a la vegada, congeladors, vitroceràmiques, calefacció elèctrica, rentaplats, rentadores i indústries.