Egipte, Tunísia i el canvi climàtic

Els últims mesos venim assistint a una pujada constant dels preus dels cereals. Blat de moro, arròs, blat ... tots en constant ascens. Si a la crisi alimentària del 2007 una bona part de la culpa va ser deguda a l'especulació i als biocombustibles, en aquesta nova crisi tota aquesta pujada es deguda a factors de producció, ja que des de fa mesos els principals productors van anunciar retallades de la producció pels problemes climatològics sorgits en èpoques clau de la producció.

Per alguns, la causa de les revolucions de Tunísia i d'Egipte ha estat aquest augment del preu dels aliments, que aquest hivern ha superat un nivell que ha desbordat la tradicional solidaritat familiar de la cultura àrab, per cert la única xarxa de seguretat d'aquests països.

En els gràfics es pot veure que els preus dels aliments (que publica cada mes la FAO), un cop descomptada l’inflació, havies estat relativament estables des de l’any 1991 (quan va començar aquesta estadística) fins els anys 2007 – 2008 (primera crisi alimentària) i tornen a augmentar els anys 2010 – 2011 (segona crisi alimentària)

Durant l'anterior crisi alimentària, els anys 2007-2008, es van ajuntar diferents factors que van originar una crisi d'enorme importància. D'una banda es van ajuntar collites deficitàries per sequeres i inundacions, un augment de la demanda dels països asiàtics, un augment del preu del petroli i dels fertilitzants, una forta especulació, i l'augment de la dedicació de la producció del blat de moro per als biocombustibles.

En canvi, a la crisi actual, el preu del petroli no ha arribat al nivell de l’any 2008, els augments de preu han anat majoritàriament als països productors (per ara hi ha hagut poca especulació), i els productors de biocombustibles han gairebé abandonat la producció a partir de productes alimentaris (massa cars i poc rendibles). Queden, doncs, com causes principals de l’actual augment dels preus les collites deficitàries per sequeres i inundacions, un augment de la demanda dels països asiàtics

Climatològicament parlant, l'any passat ha estat molt dolent, amb el seu corresponent impacte sobre les collites. Els incendis de Rússia es van carregar al voltant del 40% de la collita de blat (passant de 62 milions de tones les dues darreres campanyes a només 45). Hi ha hagut sequeres desacostumades a Ucraïna i Argentina, proveïdor mundial de soja. Precipitacions fora del que és normal han destrossat la collita de blat del Canadà. Les inundacions al Pakistan han afectat també als cereals i el sucre. I a Austràlia, on el que és considerat el major desastre natural de la seva història ha fet malbé bona part de la seva collita de blat (no ha baixat massa la producció, però hi ha molt blat de qualitat defectuosa). I Egipte és el primer importador mundial de blat.

En el gràfic podem veure com el consum anual de grans va augmentant any rere any, i que, amb l’excepció de l’arròs, tant la producció de blat com la de blat de moro han sigut deficitàries a la darrera campanya.

Tots aquests desastres, que per ara seguim anomenant naturals, estan passant amb un increment de la temperatura mitjana de la Terra de poc menys d’un grau. Les preguntes que ens podem fer són:

- Aquests desastres han augmentat amb l’augment de la temperatura o han sigut normals des de sempre?


- Si han augmentat amb la temperatura, què passarà si la temperatura segueix augmentant?

Es difícil de dir, però a primera vista, i a l’espera d’estudis estadístics fiables, sembla que la freqüència dels desastres climatològics estigui augmentant. Si es demostra que és així, les revoltes de Tunísia i d’Egipte serien les primeres conseqüències polítiques importants del canvi climàtic.

Índex de preus FAO  
Dades sobre produccions i consums