dissabte, de febrer 12, 2011

Gasolina o petroli?

Ara que hi ha hagut un episodi anticiclònic llarg, hem pogut veure com les principals ciutats lluïen una boina groguenca, fruit de la contaminació ambiental, produïda majoritàriament per la circulació de vehicles a motor. Ni els vehicles de gasolina ni els dièsel són especialment respectuosos del medi ambient. Però hi ha hagut un impuls creixent per promoure l'ús dels vehicles dièsel com el motor menys perjudicial, ja que té unes emissions de CO2 més petites. Això té la seva lògica, ja que el CO2 és un dels gasos d'efecte hivernacle que impulsen el canvi climàtic.

Però si tenim en compte els resultats relatius a la qualitat de l'aire local no queda tant clar que els motors diesel contaminin menys que els de gasolina. La qualitat de l'aire en moltes ciutats, no és deguda al CO2, que és un gas transparent, sinó a altres contaminants, més perillosos que el CO2 si ens referim a la salut dels que els respiren.

Si prenem una mitjana de tots els vehicles de gasolina i tots els cotxes dièsel a la venda avui el cotxe de benzina produeix una mitjana de 215 g/km de CO2, mentre que el dièsel produeix una mitjana de només 170 g/km de CO2.

Però dins de cada classe, les diferències són sovint molt menys clares, com és el cas dels vehicles de la gasolina i dièsel disponibles amb nivells d’emissió de CO2 més baixos:

Diesel - Citroen C1 1,4HDi/Toyota Aygo 1,4 D-4D → 109 g /km de CO2
Gasolina - Peugeot 107 1,0/Toyota Aygo 1,0 VVT-i/Citroen C1 1,0i → 109 g /km de CO2

Veiem que no hi ha diferència en les emissions de CO2, però les altres emissions són molt diferents:

 
 
Tot i utilitzar un modern motor dièsel molt net, els dièsel produeixen 24 vegades més òxids de nitrogen que les versions de gasolina, i produeix partícules, cosa que la gasolina no fa. En canvi, els motors de gasolina produeixen el doble de monòxid de carboni que els diesel.

Un cotxe híbrid té encara més avantatges, com podem veure en la comparació següent, on els cotxes híbrids, tot i tenir una potència superior a la desa de gasolina o diesel, emeten el mateix CO2, els mateixos òxids de nitrogen i de partícules en suspensió que els de gasolina, i el mateix monòxid de carboni que els Diesel:

 
 
Es a dir, que un motor diesel produeix 24 veces més òxids de nitrogen que un motor de gasolina, que gairebé no n’emet gens, i partícules en suspensió, que tampoc emet un motor de gasolina. Però els impostos afavoreixen el diesel, i la publicitat només parla de les emissions de CO2, impulsant la compra dels cotxes amb motor diesel. Ens inciten a salvar el planeta, però en canvi ens fan córrer el risc d’ofegar-nos quan anem a Barcelona una temporada sense vent ni pluja.

Podem concloure que és important ser conscients de que hem de trobar un equilibri entre la lluita contra l'escalfament global i els problemes locals de qualitat de l'aire.


Nota

Anomenem òxids de nitrogen un grup de compostos químics gasosos molt reactius (també es fa servir la forma abreviada NOx). Els més importants són l’òxid nítric (NO) i l’òxid nitrós (NO2).

Tenen efectes nocius sobre la respiració i el sistema respiratori. Exposicions prolongades al NO2 poden disminuir els nivells de la funció pulmonar I augmenten el risc de patir símptomes respiratoris, especialment en persones asmàtiques i nens, que són més vulnerables al tenir una freqüència respiratòria més gran que la dels adults.

En determinades condicions ambientals tenen un efecte indirecte sobre la salut, ja que contribueixen a formar partícules d’origen fotoquímic. Aquestes partícules, sobretot les més fines, poden provocar malalties respiratòries i cardiovasculars. Quan hi ha contaminació fotoquímica (com és el cas del smog) es poden provocar efectes immediats sobre el sistema respiratori de moltes persones sensibles.

La Directiva Europea 1990/30/CE, transposada a Espanya pel Real Decret 1073/2002, fixa, a partir de l’any 2010, les concentracions màximes de NO2:

Valor límit horari (període d’una hora) = 200 μg/metre cúbic. Aquest valor límit es podrà sobrepassar 18 vegades l’any com a màxim.
Valor límit anual (període d’un any) = 40 μg/metre cúbic