Enginyeria financera

Publicava ahir la Vanguardia un article sobre els anomenats “compromisos de despesa amb càrrec a exercicis futurs” que ha anat generant el govern de la Generalitat. Com que el darrer any auditat dels comptes de la Generalitat és el 2008, les dades de que podem disposar només arriben fins aquest any.

Mirant el gràfic, podem veure que aquests compromisos eren de 6.811 milions d’euros a finals de l’any 2004, i que, quatre anys més tard, a finals del 2008, havien augmentat fins als 40.723 milions. L’any 2005 va ser un any relativament correcte, ja que aquests compromisos només varen augmentar de 700 milions, però els anys 2007 i 2008 aquest augment va ser de 16.000 i de 14.000 milions, respectivament (la meitat, aproximadament, dels pressupostos de la Generalitat, que eren de 26.685 i 28.243 milions d’euros, respectivament). Una enginyeria financera que s’ha convertit en una veritable llosa, no només pels pressupostos futurs de la Generalitat, sinó també per tota l’economia del país.

A això hi hem d’afegir que, a finals del 2004 el deute de la Generalitat era de 12.259 milions d’euros, i que va anar augmentant fins a ser, a finals del 2010, de 31.800 milions. Sent aquest augment del deute molt preocupant, l’augment dels compromisos a pagar més endavant, si ens imaginem el que el tripartit deu haver gastat els anys 2009 i 2010, complica encara molt més la situació econòmica del Govern. Ja que, encara que, ara per ara, aquests compromisos no es computen com a deute, a efectes pràctics són gairebé equivalents: com el deute, s’han de tornar.

Quedem-nos amb els 40.723 milions d’euros de "compromisos a pagar més endavant" de finals del 2008. Sent conscients que aquí hi ha una mica de tot, però que, de tota manera, s’hauran d’anar pagant, podem fer un petit càlcul: amb un termini de 35 anys i un interès del 5 % anual, la quantitat a pagar cada any seria de 2.466 milions d’euros, equivalent a un 7,5 % del pressupost de la Generalitat (el pressupost pel 2010 era de 32.519 milions d’euros).

Això d’anar tirant de la rifeta i d’estirar més el braç que la mànega, quan no es controla adequadament (i el president Montilla i el seu govern està clar que no ho van controlar com calia, i això que el seu slogan era: fets, no paraules), té com a conseqüència que ens haurem d’estrènyer el cinturó durant molts anys, i que aquests compromisos, sumats a l’augment també incontrolat del deute, frenaran l’activitat econòmica. S’ha creat un cercle viciós del que tindrem sort si ens en sortim. I tot, per obra i gràcia d’un grapat d’irresponsables.