Dins l’immens embolic dels preus que paguem per l’electricitat, és interessant llegir l’article que va publicar el diari econòmic Cinco Días el passat dia 23 de març. Per resumir, la tarifa que paguem la majoria dels consumidors (els que tenim contractats menys de 10 kW de potència), anomenada Tarifa d’Últim Recurs (TUR), té dos components: el cost de l’energia y l’anomenada tarifa d’accés. Aquesta última la fixa el govern i finança els costos del sistema (dèficit de tarifa, primes a les renovables, primes al carbó nacional, primes a les centrals que han d’estar parades per si no fa vent, etc).
El cost de l’energia per la tarifa TUR es fixa mitjançant subhastes. A aquestes subhastes, anomenades CESUR (Contractes d’Energia per al Subministrament d’Últim Recurs), hi van, com a compradors, les cinc companyies habilitades per comercialitzar aquesta tarifa (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, HC Energía i Eon), i, com a venedors, hi haurien d’anar, en teoria, els productors d’electricitat. Doncs no, hi van entitats financeres com ara el Deutsche Bank, el Royal Bank of Scotland, Goldman Sachs o Morgan Stanley.
Aquestes entitats financeres especulen sobre el preu de l’energia elèctrica, ja que la subhasta CESUR és una subhasta virtual, on no hi ha venta física d’electricitat. Una cop acabada la subhasta, aquestes entitats financeres actuen com tenedors d’una prima de risc sobre el preu real al que les cinc companyies comercialitzadores compraran dia a dia, l’energia als productors: si aquest preu és superior al de la subhasta, paguen la diferència als comercialitzadors, però si és inferior, es queden el marge. Com que, des de que s’ha implantat aquest sistema, el preu que han pagat les cinc comercialitzadores als productors ha resultat inferior al preu resultant de les subhastes, el marge que s’han endut les entitats financeres ha sigut positiu.
Naturalment, la tarifa es calcula segons el preu resultant de la subhasta, i això és el que paguem els consumidors. Naturalment, també, els preus de cada subhasta van augmentant a cada vegada, com es pot veure al gràfic.
Segons diu l’article al que hem fet referència, des de la subhasta del 22 de juny de 2009, la primera feta amb el nou sistema, aquestes entitats financeres s’han embutxacat 726 milions d’euros. Que és el que els consumidors hem pagat de més.
Hem de felicitar al Professor Franz de Copenhaguen (conegut també com Miguel Sebastián, Ministre d’Indústria) per la seva perspicàcia a l’hora d’organitzar la liberalització del mercat d’energia elèctrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada