El marge financer del nou ajuntament

Sigui qui sigui el que guanyi les eleccions del proper 22, es trobarà amb un marge financer escanyat. En efecte, l’ajuntament ha augmentat notablement el seu endeutament a llarg termini els darrers dos anys. Ela préstecs pendents a finals de l’any passat eren de 16,49 milions d’euros.

Dins d’aquest augment del deute, hem de tenir en compte que hi ha 411.708 euros que l’ajuntament ha de tornar a l’Estat un cop feta la liquidació definitiva de la Participació dels Tributs de l’Estat de l’any 2008. Esperem que la liquidació definitiva dels anys 2009 i 2010 no ens donin sorpreses encara més desagradables.

Els préstecs de l’any 2010 són els següents:

Les amortitzacions de l’any 2010 han estat de 900.781 euros, el que explica que l’augment de l’endeutament hagi sigut de 4,06 milions.

Tenint en compte que els ingressos corrents de l’ajuntament de l’any 2010 han sigut de 18,39 milions d’euros, el ratio entre l’endeutament a llarg termini i els ingressos corrents era, a finals d’any, de 16,49/18,39 = 90 %, superior al 75 % màxim que fixa la llei per poder tornar a endeutar-se, el que vol dir que el recurs al deute no serà possible durant uns quants anys.

L’ajuntament disposava, en els seus comptes bancaris, de 9,72 milions d’euros al 31 de desembre de 2010, a comparar amb els 8,63 milions d’una any abans. És a dir, que, dels gairebé 4 milions d’augment del deute, 3 ja s’han gastat en inversions. El coixí que queda permetrà d’anar cobrint els dèficits que segurament s’aniran creant els anys vinents, ja que els ingressos de l’ajuntament seguiran caient si la crisi, com sembla probable, dura encara uns quants anys.

Els pressupostos de l’any 2011 preveuen uns ingressos corrents de només 17,04 milions (1,35 milions menys que el real del 2010) i unes despeses de 17,25 milions, que inclouen només unes inversions de 733.000 euros. Molt probablement, pels propers exercicis això seguirà igual o serà encara pitjor, ja que no serà gens senzill mantenir les despeses al nivell de 2011, al anar augmentant considerablement les anualitats per tornar els préstecs.

Això de fer inversions importants, basades en l’endeutament, els dos anys abans de les eleccions té molts inconvenients, com el de deixar molt reduida la possibilitat d’anar millorant el poble més endavant. Té també alguns avantatges, com el de atraure el vot d'alguns electors poc informats. De manera que, si algun candidat promet l’oro i el moro, probablement estigui jugant amb la credulitat dels votants o no s’hagi mirat bé els comptes que, si guanyés, hauria de gestionar. I si algú basa la seva propaganda electoral en les millores fetes aquests darrers temps, hem de saber que serà impossible continuar per aquest camí durant els propers anys.