Una manera de fer que la població faci seu un projecte

Llegeixo avui a La Vanguardia que el jutjat contenciós administratiu nº 1 de Lleida ha manat enderrocar 25 aerogeneradors de 80 metres d’alçada cada un, situats a la serralada del Tallat, entre Lleida i Tarragona, inaugurats pel conseller Baltasar al febrer del 2008. Aquests 25 aerogeneradors formen part d’una central eòlica de 60. Sembla que l’ajuntament de Vallbona, quan va donar la llicència, l’any 2006, no els havia previst al pla urbanístic general.

Ni entro ni surto sobre aquesta decisió del tribunal, que serà apel•lada tant per l’ajuntament de Vallbona com per la Generalitat, sinó que m’agradaria fer una reflexió sobre la manera de procedir si es vol que la població faci seu un projecte d’aquesta envergadura, que pot fer variar el paisatge o el medi ambient durant molts anys.

En primer lloc, un projecte necessita un “ambaixador” creïble per tirar-lo endavant. En segon lloc, cal involucrar a tots els que estan afectats per ella. En tercer lloc, cal donar a la gent una participació real en el projecte, de manera que puguin participar dels seus beneficis. En quart lloc, podria ser una bona idea per fer simulacions realistes modelitzades del projecte per a mostrar a la gent el que realment es trobaran, i fins i tot se’ls hauria de permetre fer canvis al projecte si no els agrada el que veuen.

Notem que es demana un “ambaixador” creïble, el que, de vegades, no és fàcil d’obtenir, sobretot quan la posició del que mana és molt tancada.

Això no s’aplica només a les instal•lacions energètiques. Per si algú no ha entès el sentit d’aquest escrit, també s’hauria d’aplicar al cobriment de rieres, a la remodelació de barris més o menys antics, etc. Demana el seu temps, però evita molts problemes posteriors.